Resultats de la cerca

De família de la petita noblesa empobrida, a la caiguda de l’Imperi es féu militar 1814, i en el tedi de la vida de guarnició començà a escriure, es relacionà amb la resta de la generació romàntica i féu el poema simbòlic Éloa ou la soeur des anges 1824 Ja dedicat a la literatura, publicà la novella històrica Cinc-Mars 1826, renuncià a l’exèrcit i, els anys trenta, temptat pel republicanisme i les idees socialistes, assolí el màxim triomf en la novella Stello , 1832, en el teatre Chatterton , 1835 i en les reflexions de Servitude et grandeur militaires 1835, tractant el mateix tema del…

Estudià la classificació del regne vegetal Director del Jardin des Plantes, descriví acuradament la funció reproductora dels estams i del pollen en el seu discurs d’obertura del curs 1717 Sermo de structura florum , 1718 Publicà treballs sobre l’estructura de les flors i sobre la vegetació de la regió parisenca, com el Botanicon Parisiense , que fou la primera flora dels voltants de París

Fou fourierista i republicà durant la seva joventut El 1852 publicà els Poèmes antiques , veritable manifest de l' escola parnassiana en el pròleg rebutjà les tendències romàntiques i propugnà la inspiració mitològica i la ciència del vers Posteriorment publicà els Poèmes barbares 1862 i els Poèmes tragiques 1886 La seva poesia palesa un pessimisme similar al de Vigny, un hellenisme que és una forma de lluita contra la seva obsessió nihilista i un sentit precís de la descripció

Fou bibliotecari de l’Arsenal i reuní entorn seu un grup de joves romàntics Hugo, Vigny, Musset, Sainte-Beuve, Lamartine Escriví les novelles goethianes Le peintre de Salzbourg 1803 i Les tristes ou mélanges tirés des tablettes d’un suicide 1806 i novelles fantàstiques de to romàntic Jean Sbogar 1818, Lord Ruthwen ou les vampires 1820, Smarra 1821, Trilby ou le lutin d’Argail 1822 El més destacable de la seva producció són els contes fantàstics La fée aux miettes 1832, Mademoiselle de Marsan 1832, Trésor de fèves et fleur de pois 1837 i Les quatre talismans 1838

Fou dirigida per François Buloz a partir del 1831 Començà essent sobretot de caràcter literari hi collaboraren Honoré de Balzac, Alexandre Dumas, Alfred de Vigny i d’altres, però des del 1832 inclogué temes diversos polítics, econòmics, de belles arts, etc El 1945 canvià el nom per La Revue Littérature, Histoire, Arts et Sciences des Deux Mondes , i el 1956 es fusionà amb la revista mensual  Hommes et Mondes L’any 1969 es convertí en mensual i el 1972 de nou canvià el nom per  Revue Mensuelle des Deux Mondes , nom que utilitzà fins el 1982, que recuperà el nom original En l’…

El personatge central, Otello, assassina per motius de gelosia la seva muller Desdèmona, en la qual tenia dipositada una confiança absoluta que perd, bruscament, davant les pèrfides insinuacions de Iago Hom assisteix, doncs, al canvi que una ànima noble i un esperit valerós, quasi llegendari, experimenta pel fet de creure fatalment el calumniador, i també al final inevitable —el suïcidi estoic, amb clares influències senequistes— que l’error d’aquesta creença cega comporta Obra molt celebrada, ha inspirat altres drames teatrals els de Jean-François Ducis, del 1792, i d’Alfred de Vigny…

Seguí estudis de medicina Publicà els seus primers articles en Le Globe 1823 i altres revistes romàntiques, i fou amic de VHugo i d’Ade Vigny El seu primer estudi, Tableau historique et critique de la poésie française au XVI e siècle 1928, presenta la poesia romàntica com un retorn a la de Ronsard Intentà el conreu de la poesia, com en Les consolations 1830, per exemple, però fracassà, i després es dedicà sobretot a la crítica literària Critiques et portraits littéraires 1832-39 D’aquesta època data també la seva única novella, Volupté 1834 Cap al 1835 rompé definitivament amb VHugo i el…

Alumne brillant, començà a escriure poesia a catorze anys Seguí estudis de música, medicina, dret i dibuix, però, interessat només per la literatura, el 1828 fou introduït al cercle literari de Victor Hugo, on conegué Nodier, Vigny i Sainte-Beuve La influència romàntica s’aprecia ja en els Contes d’Espagne et d’Italie 1830 El 1832 debutà en el teatre amb Un spectacle dans un fauteuil , que recull un drama, La coupe et les lèvres , i una comèdia, À quoi rêvent les jeunes filles , obres destinades a ésser llegides i no representades L’any següent publicà dues obres dramàtiques més…

Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona, i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Residí a Gijón 1911-13, on exercí a la Biblioteca Jovellanos, i a Barcelona, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina Fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1913-36 Des del 1936 residí a Mallorca, on dirigí la Biblioteca Pública La seva obra poètica original, d’extensió molt reduïda, és recollida a A mig camí 1926, volum que engloba els anteriors Cancó d’ahir 1917 i La rosada 1919 Inserit dins l’anomenada Escola Mallorquina,…

El seu nom deriva del Parnasse contemporain, recueil de vers nouveaux , publicats en diverses ocasions del 1866 al 1876 Abans, però, l’escola ja s’havia constituït a l’entorn de la Revue fantaisiste 1861 i s’havia destacat clarament pel seu allunyament de les fórmules romàntiques de Musset i Lamartine, amb el refús del sentimentalisme i la declaració del seu ideal d’impassibilitat, absort només per l’assoliment de la bellesa absoluta i pura En les obres de Th Gautier prefaci a Mademoiselle de Maupin , 1835 i de Th de Banville les líriques de l' art pour l’art , compostes d’acord amb la seva…