Resultats de la cerca

Els calafats de València reberen ordinacions de Jaume II el 1306 A Barcelona, on formaven també una confraria, el 1710 el Consell de Cent els agrupà en una sola corporació amb els mestres d'aixa A vegades llur activitat s’estenia a tasques afins, com les de descarregador del port Eren importants a les drassanes dels grans ports i també a les petites viles litorals Blanes, Tossa, Canet, Arenys Foren sotmesos a les ordinacions de matrícula de la mar 1737 i 1751 L’activitat gremial dels calafats desaparegué a partir del 1824

Els calderers eren menestrals que, a Barcelona, formaven gremi ja el 1395 com una especialitat dels ferrers, amb els quals estaven sovint units en gremis mixts del s XIV al XIX A València els calderers, importants des de Jaume I, no s’organitzaren corporativament fins al s XIV o XV A les petites ciutats i viles formaven un sol cos amb altres oficis del ferro, agrupats en els gremis de Sant Eloi Decaigueren completament a partir del s XVIII, tot i que a València publicaren noves ordinacions reimpreses el 1819

Als Països Catalans, els barquers, anomenats també mariners , formaven gremis a les principals ciutats i viles del litoral, amb nombroses variants locals Es dedicaven especialment a carregar i descarregar els vaixells i a transportar les mercaderies fins a les platges Molts d’ells eren alhora pescadors i practicaven un petit comerç litoral A Barcelona es dividien en dues confraries, de barquers vells i de barquers novells , sota la protecció, respectivament, de sant Pere i de sant Elm La darrera, constituïda per joves recentment ingressats a l’ofici, fou fundada l’any 1459, i més…

A Catalunya, era un ofici molt estès a les poblacions marineres, com ara Blanes, que avantatjaven sovint els gremis de les capitals A Barcelona són documentats des del 1323, bé que les primeres ordinacions són del 1453, reformades el 1480 Formaren confraria sota l’advocació de la Mare de Déu dels Àngels i del Peu de la Creu Aprovaren noves ordinacions el 1665, i poc temps després entraren en conflicte amb els espardenyers S'hi uniren el 1682, i confirmaren la unió el 1763 Aquesta unió es donava sovint a les ciutats i les viles, amb excepcions, com Reus, i en alguns casos ambdós…

Des dels segles XIII-XIV els rajolers integraven gremis conjunts amb els gerrers i els ollers Així succeïa a Barcelona amb la confraria de Sant Hipòlit, la qual rebé importants ordinacions durant el segle XIV i fins el 1402 i el segle XVII La fabricació de teules i rajoles fou reglamentada per la ciutat de Barcelona els anys 1645 i 1706 El 1802 s’organitzà un nou gremi de fabricants de rajoles i teules, que conservava la seva vitalitat en produir-se la dissolució dels gremis 1834-36 A Mallorca, el gremi de gerrers, ollers i teulers es remunta al segle XVI la seva advocació era la Santíssima…

El gremi de sastres era el més important dels oficis de la confecció al voltant se'n trobaven altres de més especialitzats, menys nombrosos i de menys importància econòmica i social, com els de calceter, peller o robavellaire i giponer, oficis que en general se separaren dels sastres durant els s XV i XVI i s’hi reintegraren al llarg dels s XVII i XVIII Posat sota l’advocació de santa Maria Magdalena, el gremi de sastres era, pel nombre dels seus confrares, el primer o dels primers de les grans ciutats Fins i tot es produí la separació dels fadrins en una corporació pròpia, tal com succeí a…

L’ofici de sabater era primordial dins el conjunt de la menestralia tradicional urbana Els sabaters de Barcelona feien remuntar llur existència corporativa a l’any 1203, amb la fundació de la confraria de Sant Marc des del 1257 l’ofici era present en el Consell de Cent Amb tot, les primeres ordinacions gremials conegudes són del 1375 el 1405 en foren concedides al conjunt format pels sabaters, els tapiners i els cuireters A partir de la reforma municipal del segle XV, els sabaters foren un dels primers gremis de Barcelona i disposaven d’una important casa gremial i uns notables retaules…