Resultats de la cerca

Hom la podia apujar o abaixar, i quan era closa tapava la cara del cavaller permetia de veure-hi mitjançant una escletxa, dita vista, i de respirar mitjançant uns foradets que hi havia a la part inferior Antigament era anomenada cara o careta

Usat primer pels hússars hongaresos csákó , era de pèl i sense visera Introduït a la darreria del s XVIII en la infanteria de molts països, fou típic de la cavalleria lleugera de l’exèrcit espanyol d’ençà de la guerra del Francès Sofrí diverses modificacions visera, plomalls, barballeres, etc Actualment és usat per la guàrdia republicana de París en uniforme de gala

El seu ús començà al segle XIII i es generalitzà al XIV i al XV Al segle XVII en foren assenyalades les posicions i hom en definia la forma i la situació El casc és exclusiu de les armes gentilícies masculines La seva mida en relació amb l’escut no pot superar els cinc setens de l’alçària d’aquest, i la seva posició ordinària és descansant sobre la vora superior de l’escut, i si aquest és inclinat, sobre l’angle superior més alt Els cascs van tots folrats de gules A vegades, i molt sovint a l’heràldica d’alguns països, hom acostuma a timbrar un escut de llinatges amb dos o més cascs, i…

El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc…

Les catxutxes foren utilitzades com a distintiu liberal durant el Trienni Constitucional 1821-23

Normalment consta d’un terreny de joc envoltat d’una pista de 400 m de longitud i amb àmplies graderies per als espectadors Els primers estadis foren creats a partir del restabliment de les olimpíades Atenes, 1896, imitant, en part, els antics estadis grecs Són famosos per llur estructura i llurs dimensions els de Chicago, Glasgow, Rio de Janeiro, Ciutat de Mèxic i Munic Els més importants dels Països Catalans són el de Montjuïc, de Barcelona 1928, obra de Pere Domènech i Roura, el ja desaparegut de les Corts, inaugurat el 1922, amb una visera per a la tribuna, obra organicista d…