Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
espata
Botànica
Òrgan bracteal que envolta l’espàdix.
Sovint és grossa i vistosa, blanca o discolor, i pot ésser constituïda per una o dues bràctees
licaó
© Lluís Prats
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors
de la família dels cànids, d’aspecte semblant al de la hiena; ateny 1 m de llargada, sense la cua.
Té el pèl curt i la coloració molt vistosa, amb taques negres, blanques i groguenques És un bon corredor, i escomet zebres, bous i antílops caça tant de dies com de nits Habita, en grups d’uns 30 individus, a la sabana africana
rosa mística
Botànica
Planta anual, de la família de les compostes, robusta i de creixement ràpid, originària de Mèxic, de fulles de color verd franc i flors en capítols grans, de fins a 18 cm de diàmetre i que recorden les de les dàlies.
És una espècie força conreada com a ornamental per la seva àmplia i vistosa floració Hi ha prop d’un centenar de varietats de conreu, que inclouen plantes amb flors dobles, plantes nanes i una gran varietat de colors de flors diferents blanc, groc, taronja, rosa, vermell, lila o porpra Per a un bon desenvolupament necessiten terres fèrtils i ple sol
cíclids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes
que agrupa una part important de la fauna de les aigües dolces tropicals; comprèn unes 600 espècies, algunes de les quals són molt apreciades com a peixos d’aquari, originàries d’Amèrica, Àsia, Índia i Sri Lanka.
Llur aspecte és molt variable, però en general són de dimensions mitjanes, amb el cos allargat o ovalat i comprimit lateralment La coloració és de tons apagats en alguns i vistosa en uns altres Tenen una sola aleta dorsal, la part anterior de la qual té radis espinosos Són omnívors o hervíbors Viuen en aigües de vegetació abundant, i en alguns llocs de l’Àfrica tropical és apreciada la carn d’algunes espècies, com les tilàpies
Juli Aparici i Pascual
Tauromàquia
Torero.
Havia treballat d’obrer en una empresa anomenada La Fabril, i per això fou conegut pel sobrenom de Fabrilo Prengué l’alternativa a València el 1888, i la confirmà a Madrid l’any següent Practicà una lidia audaç i vistosa, tot i que no era home de grans condicions físiques, i aconseguí una considerable popularitat, sobretot al País Valencià Morí a conseqüència d’una cornada, quan un públic accidentalment hostil li exigia d’executar una suerte difícil Un germà seu, Francesc, morí també a la plaça de València, el 1899
pafiopedil
Botànica
Gènere d’orquidàcies, de la família de les orquidàcies, de fulles coriàcies, ovades o el·líptiques, situades a la base de la planta, flors en peduncles drets de forma característica, amb una mena de bossa a sota i tèpals laterals, de colors diversos, normalment combinats amb taques o ratlles.
És originari de les regions tropicals i subtropicals d’Àsia, i inclou unes 60 varietats d’orquídies, la majoria terrestres i algunes epífites, i és molt proper al gènere Cypripedium , típic de l’hemisferi nord, dins del qual hi ha la rara i vistosa orquídia “sabatetes de la Mare de Déu” Aquest gènere ha estat molt millorat mitjançant hibridacions per tal d’aconseguir flors molt més grans i de colors molt més vistosos Les orquídies tropicals que s’inclouen en aquest gènere són unes de les més apreciades per les seves flors En regions temperades i fredes es cultiven com a plantes d…
verdolaga de jardí
Botànica
Planta anual, de la família de les portulacàcies, originària del Brasil, l’Uruguai i l’Argentina.
Pot tenir unes tiges prostrades o ascendents de fins a 30 cm, fulles cilíndriques de fins a 2 cm de llarg, carnoses, i flors grans simples o dobles, de 2,5 cm de diàmetre, i de colors brillants molt variats vermell, groc, blanc, rosa i tonalitats intermèdies Aquestes flors només s’obren quan fa sol Els fruits són càpsules que contenen moltíssimes llavors de color negre brillant La verdolaga de jardí es cultiva per l’abundant i vistosa floració a l’estiu i començament de tardor com a planta de temporada, en grups o parterres, a ple sol es reprodueix fàcilment de llavor i necessita…
espinós
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels gasterostèids.
D’uns 7 cm de longitud, cos fusiforme, peduncle caudal curt, aleta dorsal precedida de 3 espines dures, altes i distanciades entre elles, i costats del cos recoberts per una armadura formada per plaques allargades transversalment Habiten a la part dels rius contigua a la mar, on de vegades penetren Es nodreixen de partícules orgàniques, ous i larves i petits crustacis De vegades s’ajunten en bancs integrats per un gran nombre d’individus El mascle, que adquireix una vistosa lliurea nupcial a l’època de zel, fabrica el niu amb algues i una substància aglutinant A causa de llur…
Les noves representacions telemàtiques
Educació
Actualment, les noves tecnologies de la informació i la comunicació ens ofereixen una dimensió nova en l’ús dels instruments tradicionals de representació Pel que fa als diagrames, des dels programes de processament de textos podem crear fàcilment gràfics de barres, gràfics lineals o gràfics sectorials, de manera ràpida, vistosa i precisa Fer i desfer, provar fórmules diverses sobre els eixos de coordenades, ens permet trobar àgilment la millor manera de representar cada cas en concret D’altra banda, eines telemàtiques com el Google Maps o el Google Earth ens permeten accedir a…
llangardaix
Bernard Dupont (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils escatosos del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, de mides superiors als 30 cm de llargada, quan són adults, puix que les espècies bastant inferiors a aquesta mida reben el nom de sargantanes.
Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd Lviridis ateny uns 35-50 cm de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina