Resultats de la cerca
Es mostren 919 resultats
cicle vital
Psicologia
Estudi diacrònic dels canvis biològics i culturals successius que l’individu i el grup experimenten al llarg de la vida.
La perspectiva del cicle vital se centra en l’estudi evolutiu de l’ésser humà des de la concepció fins a la seva mort Els tres principals tipus d’influències sobre el desenvolupament des d’aquesta perspectiva són les influències normatives relacionades amb l’edat i amb el gènere determinants biològics i ambientals que mostren una alta correlació amb l’edat cronològica, les influències normatives relacionades amb la història característiques biològiques i ambientals capaces de modelar les diferents generacions de les diferents cultures i les influències no normatives o de caràcter…
espai vital
Psicologia
Camp psicològic que inclou l’individu i el seu entorn.
Hom situa en l’espai vital les variables psicològiques susceptibles d’influir en el comportament d’un individu
espai vital
Política
Sociologia
Superfície necessària perquè un grup, un poble, una nació, etc, puguin viure, segons el que hom consideri com a població òptima i d’acord amb llurs necessitats bàsiques.
La política imperialista d’alguns estats ha estat sovint justificada a partir de les exigències de l’espai vital
testament vital
Medicina
Document mitjançant el qual hom expressa la conducta que desitja dels metges davant de determinades situacions crítiques.
La finalitat del testament és mantenir l’autonomia del pacient quan, per la seva situació clínica, no pot decidir per ell mateix El contingut del document està regulat per la llei que tracta els drets d’informació relativa a la salut i l’autonomia del pacient, i a la documentació clínica La persona signatària ha d’ésser major d’edat i tenir capacitat suficient per a entendre i signar el document lliurement La signatura s’ha de realitzar davant de notari o de tres testimonis, dos dels quals, com a mínim, no han de tenir cap relació de parentiu fins al segon grau ni estar vinculats per relació…
capacitat vital
Biologia
Quantitat d’aire expulsat per una expiració forçada després d’una inspiració profunda.
Aproximadament és de 3 a 4 litres És una de les proves més útils per a mesurar la funció pulmonar s’altera notablement en diverses broncopneumopaties
suport vital
Medicina
Seqüència ordenada d’accions que cal dur a terme en una situació imminent o efectiva d’aturada cardíaca, a fi d’evitar-la, si encara no s’ha produït, o de tractar-la, si s’ha produït.
Vital Aza
Teatre
Comediògraf castellà.
Collaborà en periòdics, conreà el género chico i obtingué grans èxits amb comèdies com Basta de matemáticas 1874, la seva primera estrena, El sueño dorado 1875, El señor cura 1890 i d’altres
Mykola Vital’ovic Lysenko
Música
Compositor, pianista i etnomusicòleg ucraïnès.
Estudià física a les universitats de Khar’kov i Kíev, i música amb Wilczyk piano i Dmitriev teoria Més tard, al Conservatori de Leipzig, fou alumne de C Reinecke i H Richter 1866-68 De nou a Kíev, es dedicà a l’ensenyament mentre perfeccionava la instrumentació amb N Rimskij-Korsakov 1874-76 Es dedicà a la composició i la recerca etnomusicològica sobre la música popular ucraïnesa Musicà nombrosos poemes de Taras Ševcenko, com ara Zapovit 'Testament', 1867 i Duma 'Pensament', 1896 En memòria seva escriví diverses obres corals, com la Cantata per al 50è aniversari de la mort de Ševcenko 1911 i…
Cicle vital dels virus
Patologia humana
El cicle vital dels virus comprèn esquemàticament dues fases una fase extracellular, en què el microorganisme roman pràcticament inalterable i conserva la propietat d’infectar o penetrar en una cèllula viva, i una fase intracellular, en què el virus penetra a l’interior d’una cèllula viva i experimenta una sèrie de modificacions que li permeten de desenvolupar-se i reproduir-se Quan els nous virus ja han madurat, poden sortir de la cèllula i iniciar novament el cicle vital que els correspon El virus madur, en la manera com es troba en la seva fase extracellular o després d’haver…
Francesc Xavier Pagès Vital
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de velocitat.
Fou campió de Catalunya 1956 i d’Espanya 1957 dels 200 m llisos En els relleus, fou campió català de 4 × 100 i 4 × 400 m amb el Club Natació Barcelona 1956 i de 4 × 100 m amb el CA Stadium 1957 Formà part dels equips del CN Barcelona que milloraren els rècords catalans de 4 × 100 i 4 × 200 m 1956
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina