Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
indicador
Química
Compost químic emprat en anàlisi per a posar de manifest, generalment per un canvi de color, el punt d’equivalència de les volumetries.
Els indicadors de neutralització són àcids o bases febles, la forma ionitzada dels quals és de diferent color que la forma molecular El color resultant és així determinat pel valor del pH de la solució que hom valora Els més importants són el blau de timol, l’ataronjat de metil, el verd de bromocresol, la fenolftaleïna i la timolftaleïna Els indicadors mixts són mescles de dos indicadors o d’un indicador i un colorant, i fan més precisa la detecció del punt final Per a les volumetries de precipitació hom empra indicadors que donen lloc en el punt final a l’aparició o desaparició…
potenciometria
© fototeca.cat
Química
Procediment analític utilitzat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la variació del potencial d’un elèctrode en funció de la variació de la concentració dels ions de l’element que el constitueix en la dissolució problema, d’acord amb l’ equació (o llei) de Nernst
, al llarg de l’addició d’un reactiu valorant.
Aquesta tècnica troba aplicació en volumetries àcid-base, atesa la dependència del potencial d’un elèctrode, com el d’hidrogen, emprat comunament com a referència, amb la concentració dels seus ions en el si de la dissolució a valorar, i el punt final es caracteritza per una sobtada variació del potencial en afegir una petita quantitat del reactiu valorant també troba aplicació en les volumetries de precipitació, amb un fonament anàleg al de les àcid-base, i és de gran valor per a la determinació d’halogenurs i de cianur amb l’ió argent, Ag + Amb tot, l’aplicació…
anàlisi conductomètrica
©
Química
Procediment analític usat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la mesura de la variació de la conductivitat electrolítica de la solució problema deguda a l’addició de reactiu valorant.
Com que la conductivitat electrolítica depèn de la mobilitat dels ions presents en la solució i de llurs concentracions, l’addició d’un reactiu en provoca canvis importants sempre que doni lloc a la desaparició d’una espècie iònica de la solució sigui per formació d’un compost poc dissociat o d’una sal insoluble i a la seva substitució per quantitats equivalents d’un dels ions del reactiu de mobilitat diferent de la de l’espècie eliminada Així, hom pot dur a terme conductimètricament volumetries de neutralització, de precipitació i de formació de complexos, però només en casos…
volumetria
Química
Tècnica d’anàlisi química quantitativa que fa ús d’una reacció química entre solucions per tal de determinar la quantitat de substància, objecte de l’anàlisi, present en una mostra.
Consisteix en la mesura del volum de solució de reactiu, de concentració coneguda, que és necessari per a reaccionar totalment amb un volum mesurat de la solució de la substància problema La reacció química implicada en un procés volumètric ha d’acomplir determinades condicions, com ara que sigui ràpida i estequiomètrica i que presenti alguna característica que permeti de detectar amb precisió el punt final o d’equivalència En general, les reaccions que satisfan aquestes condicions transcorren entre espècies iòniques D’altra banda, les reaccions que impliquen formació o trencament d’enllaços…
oscil·lometria
Química
Tipus d’anàlisi conductimètrica en la qual hom treballa amb corrents alterns d’alta freqüència (1-300 MHz).
L’oscillometria es basa en el fenomen de polarització molecular que resulta de l’aplicació de corrents d’alta freqüència i que provoca un corrent de polarització d’intensitat comparable a la del corrent de conducció Segons que la substància a valorar estigui més dissociada o menys, predominarà l’un tipus de corrent o l’altre en el procés global de conducció En aquesta tècnica, els elèctrodes són externs i la cella conductimètrica actua com a capacitància i impedància en el circuit Presenta l’avantatge de no necessitar celles especials, a més dels avantatges derivats del fet d’ésser externs…
coulombimetria
Química
Tècnica electroanalítica basada en la mesura de la quantitat d’electricitat necessària per a convertir quantitativament, per electròlisi, un component de la substància problema en una altra substància.
La quantitat de component és calculada per les lleis clàssiques de Faraday, però cal garantir que el rendiment de corrent en el procés electròdic sigui del 100% La transferència d’electrons entre l’elèctrode i el component problema pot tenir lloc directament o indirectament, mitjançant un reactiu generat electrolíticament que reaccioni quantitativament amb la substància problema El procediment rep aleshores el nom impropi de volumetria conductimètrica La coulombimetria és practicada segons dues tècniques diferents a potencial controlat a un valor adequat perquè reaccioni només l’espècie…
electroanàlisi
Química
Conjunt dels mètodes elèctrics d’anàlisi química.
Aquests estan basats en la mesura del valor d’alguna o d’algunes de les magnituds elèctriques que caracteritzen un circuit electroquímic i que estan en relació amb la concentració de la substància problema, la qual és continguda generalment en l’electròlit d’una cella electroquímica Les magnituds elèctriques mesurades són, bàsicament, la diferència de potencial entre els elèctrodes, la resistivitat o la seva inversa, la conductivitat i la intensitat, que corresponen als mètodes electroanalítics més clàssics la potenciometria, la conductimetria i l'amperimetria, respectivament aquests mètodes…
complexometria
Química
Procediment volumètric d’anàlisi quantitativa d’ions metàl·lics per valoració amb una solució patró d’una complexona
, especialment de la sal disòdica de l’àcid etilendiaminotetraacètic (EDTA), basat en la formació de complexos estables dels ions metàl·lics amb l’agent valorant, la qual formació dóna lloc en el punt d’equivalència a una variació brusca de la concentració d’aquells ions, que pot servir de base per a la detecció del punt esmentat.
El comportament de l’EDTA i de les complexones, en general és àmpliament selectiu per tal de poder determinar específicament cada metall cal procedir a la regulació del pH de la solució i a la introducció d’agents complexants auxiliars Així, els ions metàllics tetravalents i trivalents, que formen els complexos més estables, són valorats en medi fortament àcid, mentre que els divalents ho han d’ésser en medi neutre o bàsic segons l’estabilitat de llurs complexos Els agents complexants auxiliars cianur, trietanolamina, 2,3-dimercaptopropanol, etc són emprats per a formar amb els ions…
ferroïna
Química
Complex de ferro (II) i ortofenantrolina, de color vermell intens, emprat com a indicador en volumetries d’oxidoreducció.
amperometria
Química
Mètode d’anàlisi química derivat de la polarografia
, que consisteix essencialment en una tècnica instrumental objectiva per determinar el punt final de volumetries.
Hom mesura la variació de la intensitat del corrent de difusió polarogràfic en funció del volum de solució de reactiu valorant addicionat des d’una bureta les mesures són realitzades a un voltatge aplicat constant En general, hom utilitza un sol elèctrode polaritzable l’elèctrode de gotes de mercuri o un microelèctrode rotatori de platí, i hom obté corbes corresponents a casos en què la substància problema és electroactiva i el reactiu valorant no, el reactiu és electroactiu i el problema no, o són tots dos electroactius El mètode és aplicable a tots els tipus de volumetria, i especialment…