Resultats de la cerca

Estudià a Munic amb Schimon-Regan i, posteriorment, a Milà amb Cesare Galliera El 1893 debutà en un concert a Munic i el mateix any fou contractat per l’Òpera de Mannheim, amb la qual actuà fins el 1896 A continuació formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín 1896-1923, on s’especialitzà en el repertori wagnerià Entre el 1899 i el 1909 es destacà al Festival de Bayreuth, en els personatges de Walther Els mestres cantaires de Nuremberg , Sigmund La valquíria i el titular de Sigfrid Del 1924 al 1941 exercí la docència a la Hochschule de Munic, on fou professor de cant

Dirigí les temporades 1896-97 i 1901-02 a Bayreuth, i hi tornà el 1904, per dirigir-hi L’anell del Nibelung , i el 1906 Desenvolupà una intensa carrera a Moscou i Sant Petersburg 1902-05 i posteriorment dirigí els concerts de Hallé, a Manchester A Barcelona estrenà Parsifal al Gran Teatre del Liceu, la nit del 31 de desembre de 1913 Es convertí en el director wagnerià de referència a la capital catalana durant uns cinc anys, i hi fou convidat sovint per l’Associació Wagneriana Durant la darrera dècada de la seva vida fou un director pràcticament oblidat, tant pel públic com pels…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i l’any 1880 obtingué un segon premi de piano Set anys després fou contractat per Charles Lamoureux per a dirigir els cantants en l’estrena a França del Lohengrin wagnerià El 1895 fundà el Trio Chevillard-Hayot-Salmon, amb el qual començà una intensa carrera com a instrumentista especialitzat en música de cambra El 1897 encetà la seva trajectòria davant de l’orquestra de Charles Lamoureux, que dirigí fins l’any de la seva mort A partir del 1907 inicià la seva tasca pedagògica al Conservatori de París, i set anys més tard fou nomenat…

Estudià música a Würzburg i el 1925 debutà al Festival de Bayreuth com a Loge L’or del Rin Hi actuà en edicions successives durant més de quinze anys, amb diversos papers Compaginà el repertori wagnerià i el d’altres compositors alemanys, que cantà en diversos teatres germànics També cantà al Covent Garden de Londres, on entre el 1929 i el 1938 interpretà papers d’òperes de R Wagner i R Strauss Esporàdicament, actuà a París, Praga i Cleveland, ciutat aquesta darrera on durant la temporada 1934-35 fou el Walther d' Els mestres cantaires de Nuremberg Destacà igualment en el…

Després d’haver participat a la Primera Guerra Mundial, estudià amb O Daniel a Berlín, on debutà el 1922 a la Staatsoper, a la companyia de la qual romangué fins el 1938 Parallelament, actuà de manera ininterrompuda al Covent Garden de Londres 1926-39 i a Bayreuth 1930-37, on interpretà els papers de Wotan L’or del Rin , La valquíria i Sigfrid , Kurwenal Tristany i Isolda i Amfortas Parsifal Abandonà Berlín el 1938, i un any més tard debutà a Filadèlfia com a Wotan Sigfrid amb la companyia de la Metropolitan Opera House de Nova York, en la qual cantà fins el 1952 Es destacà com a…

Estudià a la seva ciutat natal amb Hans Emge i debutà a Osnabrück el 1923 amb Der Waffenschmied , d’A Lortzing Posteriorment formà part de les companyies d’òpera de Colònia 1927-30 i Berlín 1930-42 El 1930 debutà al Covent Garden de Londres amb Die Fledermaus 'El ratpenat', de J Strauss i hi tornà els anys 1931 i 1938 com a Papageno La flauta màgica El 1930 i el 1931 fou Wolfram Tannhäuser a Bayreuth La seva veu de baríton líric li permeté cantar amb èxit el repertori mozartià Don Giovanni , Les noces de Fígaro , verdià La Traviata i, ocasionalment, el puccinià Madama Butterfly , a…

Es formà de manera autodidàctica en el cor d’una església parroquial Posteriorment fou contractat per a formar part de la companyia del Teatre Municipal de Halle, on romangué fins el 1932, any en què passa a Chemnitz Actuà successivament a les òperes d’Hamburg 1937-43 i Munic a partir del 1943 També treballà amb gran èxit a Viena i Dresden Després de la Segona Guerra Mundial fou convidat fora d’Alemanya, especialment a Itàlia Scala de Milà i Teatro San Carlo de Nàpols i Anglaterra Covent Garden de Londres També es presentà amb èxit al Metropolitan de Nova York durant la temporada 1952-53 S’…

Rebé la primera formació musical a la seva ciutat natal i inicià l’activitat compositiva molt jove -a catorze anys compongué una missa que fou interpretada en diverses esglésies- Continuà els estudis amb S Jadassohn a Leipzig del 1879 al 1882 De nou a Amsterdam, es dedicà a la direcció coral, i a partir del 1895 fou professor de composició al conservatori d’aquesta ciutat Les seves obres, tot i mostrar sovint influències clares de la música germànica tant del cromatisme wagnerià com del formalisme de R Schumann o J Brahms, tenen un estil eclèctic amb constants referències al…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i el 1931 debutà a Opava Posteriorment dirigí a Brno, abans de ser nomenat director de l’Orquestra d’Oldenburg 1936-39 Després de dirigir a l’Òpera de Viena 1943-51, exercí el càrrec de director general de música d’Hamburg, on romangué gairebé vint anys 1951-70 i on fou professor universitari Assessorà l’Orquestra Simfònica de Basilea i fou convidat a teatres i festivals d’arreu d’Europa -especialment Glyndebourne i Edimburg- i dels Estats Units per a dirigir-hi el repertori wagnerià El 1970, per exemple, dirigí unes memorables funcions de…

En un sentit molt genèric, cada època ha tingut una música avançada -ulteriorment incorporada a la tradició- que es podria considerar avantguardista l' ars nova , l' ars subtilior , la seconda prattica , el cromatisme wagnerià, etc Més particularment, el terme ha estat utilitzat sovint per a referir-se a la música del segle XX -des de la atonalitat de l’Escola de Viena fins a diverses figures aïllades C Ives, E Varèse, etc- directament vinculada, o vinculable, als moviments artístics d’avantguarda També ha esdevingut sinònim de la música contemporània posterior a la Segona Guerra…