Resultats de la cerca

L’abat de Corvey fou elevat al rang de bisbe el 1792, i el bisbat-principat fou secularitzat el 1803 i lliurat al príncep hereu Guillem d’Orange-Nassau El 1807 el principat passà al regne de Westfàlia i, el 1815, a Prússia Convertit 1822 en principat mediatitzat, fou lliurat a Víctor-Amadeu I, landgravi de Hessen-Rothenburg, a la mort del qual 1834 passà al seu nebodastre Víctor de Hohenlohe-Schillingfürst mort el 1893 i als seus successors

Estudià musicologia, història, filologia germànica i etnologia a la Universitat de Bonn 1913-17, 1919-24 El 1927 esdevingué bibliotecari titulat per la Biblioteca de la Universitat de Leipzig i posteriorment treballà en diferents biblioteques com la Biblioteca Nacional de Saxònia i l’Estatal de Dresden, i a la de la Universitat de Heidelberg, on, des del 1953, estigué al capdavant del departament de manuscrits Entre el 1956 i el 1962 fou professor honorari de música antiga a la Universitat de Heidelberg Tota l’obra de Jammers destaca per un tractament i una anàlisi molt aprofundits,…

Estudià lleis i economia a Friburg de Brisgòvia, Munic i Bonn treballà d’advocat a Colònia, d’on fou burgmestre 1917-33 i esdevingué un important home d’afers A la república de Weimar fou membre del Centre, partit catòlic, del qual fou representant a la dieta provincial renana i al consell d’estat prussià, que presidí 1920-23 El 1933 fou destituït de tots els càrrecs pels nazis, i exiliat a Rhöndorf 1933-35, però pogué continuar els seus negocis sense ésser molestat Amb tot, el 1944, en el moment de major desintegració del poder nazi, fou enviat a un camp de concentració En esdevenir-se l’…

Cronista al monestir de Corvey des del 940, el seu nom va lligat a l’obra Rerum gestarum saxonicarum libri tres 957-58, sobre els regnats d’Enric I i d’Otó I Successivament anà reelaborant l’obra fins el 973, any de la mort d’Otó

Frederic Guillem III de Prússia el nomenà ministre d’economia i finances 1804 i primer ministre 1807 Partidari del despotisme illustrat, posà en pràctica una política reformadora emancipà els camperols de la servitud hereditària, impulsà la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i modificà l’administració municipal Destituït per pressions de Napoleó I, passà al servei d’Alexandre I de Rússia com a conseller personal 1812-15 Prengué part en el congrés de Viena Retirat de la vida pública, es concentrà en els estudis d’història i fundà, a Frankfurt, la Societat per a l’Estudi de la…

Vida i obra S’especialitzà en la corona catalanoaragonesa i en la història de l’Església Catòlica de la Baixa Edat Mitjana Fou professor a Münster i, a partir del 1899, a Friburg Arran de la seva investigació sobre el concili de Constança que culminà amb l’edició de les Acta Concilii Constantiensis , I-IV, 1896-1928, descobrí la riquesa de l’ACA, que es convertí en una font de primer ordre no tan sols per a aquella recerca, sinó per a altres treballs posteriors Així, publicà les Acta Aragonensia 3 vol i 2 suplements, 1908-36, considerada la millor collecció diplomàtica sobre el regnat de…

Estudià a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Aquisgrà com a Walter Els mestres cantaires de Nuremberg Posteriorment es presentà a Stuttgart, Essen i Berlín El 1943 debutà a Bayreuth, on tornà en edicions posteriors del Festival El 1953 debutà al Covent Garden amb Tristany i Isolda i el mateix any es presentà a l’Òpera de San Francisco com a Egist Electra Des del 1948 i fins l’any de la seva mort fou un habitual de les temporades de l’Òpera de Viena i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, on el 1949 es presentà amb La dona sense ombra El 1954 i el 1958 interpretà…

Estudià a Colònia i a partir del 1907 s’inicià en la música de cambra amb Max Reger A vint anys debutà com a solista al Konzertverein de Viena El 1918 fou nomenat professor de la Hochschule de Berlín i un any més tard fundà un quartet de corda Amb l’adveniment del nazisme abandonà Alemanya i es traslladà a Suïssa 1935, després a Anglaterra i finalment, el 1939, als Estats Units L’any 1950 fundà l’Escola de Música de Marlboro Fou professor, entre d’altres, de Yehudi Menuhin

Vida El cognom real de la família era Eberst, però el seu pare, llibreter, músic i cantor a la sinagoga de Colònia, era conegut com a Offenbach pel fet d’haver nascut a Offenbach am Main L’excepcional talent per a la música de la família quedà palès en el trio que formaren Jacques al violoncel, el seu germà Julius al violí i la seva germana Isabella al piano El 1833 el pare dugué Jacques i Julius a París perquè ampliessin els seus estudis musicals Només Jacques, però, aconseguí entrar al conservatori, gràcies a L Cherubini, llavors director del centre, que n’autoritzà l’admissió encara que no…

Serví a la capella reial de Dresden des del 1616 fins a la seva mort, primer com a infant de cor i després com a compositor Deixeble i collega de H Schütz, el 1624 el seu protector, l’elector de Saxònia, l’envià a estudiar a Itàlia Tornà a Dresden el 1629 i es dedicà a instruir cantants i instrumentistes de tiorba El 1632 arribà a ser inspector de música instrumental de la cort i el 1638, quan Schütz marxà cap a Dinamarca, ocupà el càrrec de director de música de la capella reial La seva única obra coneguda és la collecció de trenta cançons amb acompanyament de baix continu titulada Arien und…