Resultats de la cerca

El mot, bé que d’origen persa, fou usat genèricament pels europeus per a indicar diferents edificis sagrats diversament anomenats a l’Orient i, sobretot, les imitacions que se’n feren a l’Europa del segle XVIII, les quals però, mancaven de tot el seu contingut religiós i eren purament decoratives A l’Índia són mausoleus, llocs de devoció i pregària, on es conserven relíquies de monjos sants, o monuments que recorden fets miraculosos o en acció de gràcies Sembla que la seva arquitectura prové dels cultes bramànics, i simbolitzen, a través de les torres sobreposades, la superposició de les…

Hom l’utilitza també com a lloc de reunió de la comunitat musulmana Hi és prescrita únicament l’oració del divendres, bé que hom recomana de fer-hi també les altres, i no serveix per a d’altres cerimònies, com circumcisions, casaments o enterraments Segons la importància de les poblacions, hi ha diverses mesquites de barri, i una, l' aljama , és la principal Les dones hi tenen un espai reservat a l’interior És estructurada segons un pla rectangular, molt simple, que consta d’un pati a ple aire amb una torre adossada, anomenada minaret , i el mīḍa' , o font de les ablucions, i també d’una zona…

Els absis, com a lloc d’honor, començaren a tenir veritable importància a les basíliques i altres edificis públics romans A causa de la seva forma d’edicle foren considerats com a lloc d’honor de la sala i reservats als magistrats, als presidents d’assemblees i a les estàtues de personatges importants Després de l’edicte de Milà establert el 313 per Constantí I i Licini, les basíliques passaren a ésser edificis destinats al culte cristià, i hom installà a l’absis el presbiteri amb l’altar Aquesta disposició, amb lleugeres modificacions, ha perdurat fins avui L’absis ha estat objecte d’una…

En sentit estricte, la paraula significa ‘local escalfat’, derivat de la paraula russa istobka , que apareix ja a les cròniques del s X i que significa ‘escalfar’

Fou catedràtic i secretari perpetu de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona És autor de Voltes primes de formigó armat 1936, La bóveda catalana 1947, Tratamiento eléctrico de los terrenos 1950, Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción 1966, Nuevo glosario 1976 i altres monografies Projectà la seu de l’Institut Garcia Fossas, d’Igualada fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i comanador de l’orde d’Alfons X el Savi

Fou deixeble de GLBernini La seva primera obra completa és l’església de Santa Maria in Campitelli de Roma 1663-67, de façana amb dos ordres superposats, alternança de sortints i entrants i planta de creu grega, amb llarga nau a l’est Collaborà amb Fontana, en les dues esglésies cupulades de la Piazza del Popolo, de Roma, Santa Maria in Monte Santo i Santa Maria dei Miracoli, de rigorós pla simètric El seu pare, Girolamo Rainaldi Roma 1570 — 1655, també arquitecte, treballà a Bolonya església de Santa Lucia, Parma i Mòdena Per encàrrec d’Innocenci X féu el Palazzo Pamphili a Roma

Fou capdavanter en la utilització del ciment armat i inventor de la tècnica del ciment precomprimit, destinada a millorar el comportament estàtic de les estructures Augmentà l’elasticitat afegint a l’estructura d’acer una munió de fils o barres metàlliques que comprimeix prèviament el ciment a fi d’evitar les esquerdes un cop l’estructura resisteix el pes definitiu Fou director tècnic d’Entreprises Limousin 1913-28 Projectà ponts, hangars Orly, 1916 i 1944, destruïts per la guerra, pistes d’aeroports, ponts ferroviaris Elorn, 1926-29, molls portuaris, la basílica subterrània de Pius X de…

Cursà els seus estudis a l’escola politècnica de Zuric Acabada la guerra, esdevingué membre del Team X amb Bakema, Candilis i els Smithson S’oposà a la vegada a la neutralitat del racionalisme i a la subjectivitat expressionista, per assentar l’arquitectura sobre un saber científic basat en l’estructuralisme desenvolupat per Lévi-Strauss La recerca d’una estructura subjacent a la forma orientà la seva producció cap a un acoblament de volums no jerarquitzats, proposant un ordre de “claredat laberíntica” L’orfenat municipal d’Amsterdam illustra aquesta recerca, així com altres…

Fou la principal plataforma de difusió i teorització del racionalisme i, en general, de la renovació de l’arquitectura al s XX Ultra el primer congrés, en celebrà nou més que tingueren lloc successivament a Frankfurt del Main 1929, on hom establí el CIRPAC i l’organització dels congressos, Brusselles 1930, al vaixell ‘Patris’ 1933, en substitució de Moscou, seu inicialment programada per al 1932, on fou redactada i aprovada la carta d’Atenes , París 1937, Bridgewater Anglaterra, 1947, Bèrgam 1949, Hoddesdon Anglaterra, 1951, Ais de Provença 1953 i Dubrovnik 1956, en el qual l’enfrontament…

Installat a França a 18 anys, estudià a Roma i a París —amb Auguste Perret, a l’École Spéciale d’Architecture— Encara estudiant, ja era redactor de la revista L’Architecture d’Aujourd’hui , de la qual arribà a cap de redacció Fou fundador de les Réunions Internacionales des Architectes, d’on sorgí la UIA Unió Internacional dels Arquitectes, de la qual fou secretari general, i més tard president honorari Acabada la Segona Guerra Mundial, tingué cura de l’urbanisme de diverses ciutats Arles, Tarascó, Le Mans L’any 1934 féu una casa prefabricada totalment metàllica El 1954 començà, juntament amb…