Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
espinós
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels gasterostèids.
D’uns 7 cm de longitud, cos fusiforme, peduncle caudal curt, aleta dorsal precedida de 3 espines dures, altes i distanciades entre elles, i costats del cos recoberts per una armadura formada per plaques allargades transversalment Habiten a la part dels rius contigua a la mar, on de vegades penetren Es nodreixen de partícules orgàniques, ous i larves i petits crustacis De vegades s’ajunten en bancs integrats per un gran nombre d’individus El mascle, que adquireix una vistosa lliurea nupcial a l’època de zel, fabrica el niu amb algues i una substància aglutinant A causa de llur…
xucla
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids, de cos una mica comprimit lateralment, aleta pectoral força grossa i baixa, aletes pelvianes en posició toràcica, una sola aleta dorsal, escates etenoides grosses i rugoses, boca molt protràctil, mandíbules dèbils, amb dents gairebé inexistents, i costats argentats, amb una taca negra al centre.
Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per…
conjugació de fase òptica
Física
Utilització de fenòmens de l’òptica no lineal per a invertir una ona lluminosa de manera que l’ona de retorn ressegueixi exactament la trajectòria de l’ona incident.
Els disposititus capaços de produir-la s’anomenen miralls conjugadors de fase Si un feix de llum travessa una substància distorsionadora i després és reflectit per un mirall conjugador de fase, aquest fa que el feix reflectit tingui les distorsions del feix incident però de sentit contrari, de manera que, si hom el fa passar novament per la substància distorsionadora retrocedint per la trajectòria inicialment reconeguda, el feix emergent no presenta gairebé distorsions, atès que aquestes han estat compensades Per aquesta raó, el fenomen és conegut també com a reflexió d’inversió temporal o…
cigne
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Gènere d’ocells palmípedes de l’ordre dels anseriformes
, de la família dels anàtids, de dimensions mitjanes, variables segons les espècies.
Com els ànecs, tenen el cos feixuc i protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug Tots són aquàtics, excellents nedadors i voladors, molt elegants quan neden, però de caminar feixuc Tenen el coll molt llarg i flexible En general no hi ha distinció entre ambdós sexes Els cignes són generalment animals típics dels climes freds i temperats A l’estiu es troben al nord de la regió eurasiàtica, i a l’hivern emigren cap al sud fins a les costes mediterrànies Són gregaris i diürns, i s’alimenten de fulles i brots de determinades plantes de ribera, d’insectes, de larves, de crustacis, de molluscs…
fanatisme
Zel, entusiasme, excessiu a favor d’una creença, d’un partit o d’una causa.
xucladit
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gobiesociformes, de la família dels gobiesòcids.
D’uns 6 cm de longitud, amb el cap deprimit, les aletes ventrals transformades en una ventosa situada just darrere el cap, sota les pectorals, i limitada lateralment pels quatre radis de les aletes ventrals des de l’últim d’aquests radis fins a la base de les aletes pectorals hi ha una membrana dèrmica, la vora posterior de l’orifici nasal proveïda d’un llarg tentacle, el peduncle caudal curt, els ulls grossos, la boca molt grossa, de color groc o gris terrós, amb taques petites terroses, roges o blavoses a la regió dorsal, i la part superior del cap amb dos ocels blavosos Habiten a la zona…
Diego Gelmírez
Cristianisme
Bisbe de Santiago de Compostel·la i després arquebisbe (1100-~40).
Seguint l’exemple del seu antecessor, Dalmau, continuà la influència de Cluny en l’església gallega i l’afavorí, i s’envoltà de clergues francesos Obtingué, a Roma, amb l’ajut de l’abat de Cluny, la dignitat arquebisbal per a Santiago 1119 Tot seguit topà amb l’oposició de l’arquebisbe Bernat de Toledo o de Sedirac, sobretot quan Gelmírez pretengué la primacia de les Espanyes, basant-se en l’apostolicitat de la seva seu, pel fet que tenia la tomba de l’apòstol sant Jaume No obtingué la primacia, però sí la independència de Toledo i la subjecció immediata a Roma En el camp polític oscillà…
gat domèstic
© J. Palasí i M. Albaladejo
Mastologia
Gat, de la família dels fèlids, d’uns 70 cm, 20 dels quals corresponen a la cua.
Té les orelles petites i punxegudes, la cua llarga, prima i acabada en punta, el pelatge de coloració diversa, segons les races, i ungles retràctils El gat d’angora és de pèl llarg i espès, generalment blanc, i de caràcter indolent el gat persa té el cos massís, les potes curtes i la cua grossa i acabada en un floc de pèls el gat siamès és de color falb i té el cap, la cua i les potes de color de xocolata La femella, la gata, entra en zel dos cops l’any pel febrer i a la fi de juny, i durant aquesta època el mascle és molt agressiu La gestació dura 55 dies i la ventrada és de 5 a…
cabra salvatge hispànica
Claudia Komesu (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, molt semblant a la cabra salvatge pirinenca, de dimensions més petites i amb les banyes més llargues i menys corbades.
Quan no és l’època del zel octubre o novembre, viu en ramats no jerarquitzats, generalment de sis a quaranta individus del mateix sexe els mascles sovintegen en parts més altes de les muntanyes que les femelles Habiten al centre i al sud de la península Ibèrica serra de Gredos, Sierra Nevada i Serranía de Ronda a més, també han proliferat als ports de Beseit, on el 1985 hi havia uns 1500 individus, després que hom hi establís una reserva de caça Entre el 1995 i el 1999 es reintroduïren a Montserrat uns 25 exemplars de cabra salvatge procedents dels Ports, que el 2017 ja eren més…
cérvol
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels cèrvids de dimensions mitjanes (165 a 250 cm de llargada i 105 a 150 cm d’alçada a la creu) i d’aspecte àgil i robust.
El cap és allargat, i el coll, llarg i musculat Les potes són fortes i primes i acaben en una peülla Els mascles plenicornis són proveïts de banyes, grosses i ramificades, que muden anualment El pelatge, curt i aspre, varia segons l’estació de l’any i l’edat a l’estiu és de color rogenc fosc, i a l’hivern, gris fosc en els individus joves o cervatells és rogenc amb clapes blanques, que desapareixen en l’adult Els cérvols tenen els sentits molt desenvolupats, especialment el de l’olfacte Són de costums nocturns Viuen en zones forestals muntanyoses, però s’adapten bé a les planes frondoses amb…