Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
àlcids
Ornitologia
Família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors, bastant petits, de colors blancs i negres i que a terra tenen una posició erecta, per tal com les potes s’insereixen molt posteriorment.
Els dits dels peus són units per una membrana, com en tots els ocells nedadors Tenen les ales curtes i no poden volar gaire, però són excellents nedadors i s’alimenten dels peixos que persegueixen sota l’aigua Viuen en societats a les mars de l’hemisferi nord, i alguna espècie penetra, a l’hivern, fins a la Mediterrània occidental El dimorfisme sexual no és gaire acusat No fan nius, sinó que deixen els ous en forats a terra
Altres àlcids: somorgollaire, gavotí i fraret
Somorgollaire Uria aalge Com el gavotí, el somorgollaire és un àlcid de costums pelàgics, molt rar o excepcional a la Mediterrània Solament existeixen 3 citacions segures als Països Catalans, a Catalunya i València, respectivament un exemplar amb el plomatge hivernal, una milla enfront del Masnou, el 020285 un adult volant mar endins en direcció N a la mateixa zona, el 040482 i alguns exemplars a la mar enfront del port de Gandia, l’hivern de l’any 1981 A més, existeix una altra citació probable de dos individus vistos algunes milles de la costa del Masnou el 180383 i el 190384,…
caradriformes
Jerry Dohnal (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ordre d’ocells constituït per espècies heterogènies, que difereixen principalment en la mida, la forma i el color.
En general tenen les potes llargues, amb els tarsos nus el dit posterior pot faltar o ésser rudimentari, i els dits anteriors sovint són units per una membrana interdigital El plomatge és abundant i hi ha una marcada diferència entre el d’hivern i el d’estiu S'alimenten de cucs i altres petits invertebrats Habiten en ambients humits, els maresmes i a les vores dels rius i de les mars Són abundants a tot el món Representants més importants de l’ordre dels caradriformes Nom científic Nom vulgar Família dels caràdrids Arenaria interpres remena-rocs Burhinus oedicnemus torlit Calidris alba territ…
gavot gegant
amanderson2 (CC BY 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, de 75 cm, extingit el 1844.
Era incapaç de volar i habitava als illots i les illes de l’Atlàntic nord, des de Terranova, Grenlàndia i Islàndia fins a Escandinàvia i el nord de les illes Britàniques
Els caradriformes: camallargs, gavots i gavines
Els caradriformes Els caradriformes reuneixen, com en el cas dels gruïformes, ocells de característiques diferents, bé que gairebé tots ells relacionats amb els ambients aquàtics D’una banda, els limícoles o camallargs, dels quals veiem la terretitona Calidris minuta , a dalt en una estampa típica del seu comportament, i de l’altra, les gavines i ocells semblants, grans voladors, dels quals veiem la gavina vulgar Larus ridibundus , a baix, en una imatge absolutament lligada al nostre litoral Jordi Muntaner i Oriol Alamany Els caradriformes Charadriiformes són un altre ordre que aplega…
gavot
© Tanya Dewey
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels àlcids, d’uns 40 cm, blanc, amb les parts superiors negres, coll curt i bec amb una franja blanca.
Habita a les costes nòrdiques d’Europa i a l’hivern a la Mediterrània occidental És comú als Països Catalans
Els últims pingüins
Els pingüins veritables s’han extingit Els ocells que avui dia monopolitzen aquest nom són els pingüins australs, esfenisciformes propis de les aigües meridionals de l’hemisferi sud El genuí pingüí del nord, en canvi, era un àlcid també incapaç de volar, un caradriforme parent de gavines, gavots i frarets La tarda del 3 de juny de 1844 els pescadors islandesos Jón Brandsson, SigurDr Islefsson i Ketil Ketilsson en capturaren els darrers exemplars, els últims individus d’una espècie que pocs anys abans criava en colònies de milers d’individus en illots circumpolars allunyats de la costa El nom…
gavotí
© Ecomare, Salko de Wolf
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels àlcids, d’uns 20 cm, blanc, amb el cap i el pit negrencs, les parts superiors blanques i el coll molt curt.
Habita a Islàndia i a les regions àrtiques d’Europa A l’hivern és excepcional als Països Catalans
somorgollaire
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, de 42 cm, que té les parts superiors i el coll bruns negrencs, les inferiors blanques, el coll prim i el bec prim i punxegut.
A l’hivern el coll, la gola i les galtes són blancs, amb una ratlla negra darrere l’ull Habita en colònies als penya-segats de la costa atlàntica europea, i a l’hivern alguns exemplars arriben a la Mediterrània occidental