Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
àlgebra de successos
Matemàtiques
És una família, no buida, A
de parts d’Ω tal que, per a cada A
∈ A
,Ω − A
∈ A
i, per a cada parella, A 1
, A 2
∈ A
, A 1
⋂ A 2
∈ A
.
Cada un dels elements A ∈ A és anomenat un succés de l’àlgebra A A voltes hom considera famílies en les quals, per a cada collecció numerable Són anomenades Ϭ-àlgebres de successos
Sophus Lie
Matemàtiques
Matemàtic noruec.
Aplicà la teoria de grups a la resolució de les equacions diferencials, i creà, així, la teoria dels grups continus i les àlgebres que porten el seu nom És autor de Theorie der Transformationsgruppen 1893
Albert Thoralf Skolem
Lògica
Matemàtiques
Lògic i matemàtic noruec.
Treballà especialment en el camp de la resolució de les equacions diofàntiques, en el de l’estudi axiomàtic dels enters naturals i en el de la caracterització dels automorfismes de les àlgebres simples En lògica, contribuí al desenvolupament de la teoria intuïcionista
lògica algèbrica
Matemàtiques
Estudi algèbric de la lògica com a llenguatge (metallenguatge).
La lògica algèbrica tracta, doncs, les estructures que presenten les diferents lògiques i d’aquesta manera arriba a trobar estructures algèbriques —poc usuals en l’àmbit de l’àlgebra clàssica— com són, entre d’altres, les àlgebres de Hilbert, de Heyting, d’Abbott, de Boole, de Wajsberg, monàdiques, poliàdiques i cilíndriques
Garrett Birkhoff
Matemàtiques
Matemàtic i físic nord-americà.
A partir dels anys trenta inicià l’estudi de diverses branques de l’àlgebra moderna que conduïren a la creació de l’àlgebra universal Estudià algebres lliures, teoremes d’isomorfisme i d’homomorfisme, reticles de congruències, reticles en general, sistemes equacionals, etc També cal remarcar les seves contribucions en mecànica de fluids, anàlisi numèrica i teoria nuclear
àlgebra de Lie
Matemàtiques
Estructura algebraica l’ús principal de la qual resideix en l’estudi d’objectes geomètrics com ara grups de Lie i varietats diferenciables.
Àlgebra E tal que la seva llei de composició x , y compleix les dues propietats següents per a tot x ∈ E , x , x = 0 i, per a cada terna x , y , z ∈ E , x , y , z + y , z , x + z , x , y = 0 Un exemple d’àlgebra de Lie el constitueix l’espai ℝ 3 dotat del producte vectorial L’estudi d’aquestes àlgebres és important per a l’estudi dels grups de Lie, ja que, a cada grup de Lie, se li pot associar una àlgebra de Lie
Pere Menal i Brufal
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat en matemàtiques per la Universitat de Barcelona l’any 1973, s’incorporà immediatament com a professor al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ocupà el càrrec de Catedràtic d’àlgebra des del 1983 El 1987 obtingué el grau de doctor en matemàtiques amb la tesi Sobre radicals finits i linealitat residual de grups nilpotents Treballà en grups lineals, anells de grup, anells regulars de von Neumann i C *-àlgebres publicà més de trenta treballs de recerca en reconegudes revistes internacionals de matemàtiques, alguns d’ells en collaboració…
nivell
Lingüística i sociolingüística
En la gramàtica transformacional, sistema basat en un conjunt d’elements primaris mínims (un alfabet) i l’operació de concatenació, seguint la teoria de les àlgebres concatenatòries.
Hom sol distingir nivells fonemàtics i morfofonemàtics, sintagmàtics i transformacionals
teoria de nombres
Matemàtiques
Part de la matemàtica que estudia les relacions entre els nombres enters.
En la història de la teoria de nombres hom pot assenyalar dos grans períodes un que va des d’Euclides fins a Hilbert, i un altre que comença a partir de Hilbert Els primers tractats de teoria de nombres es troben en els Elements d’Euclides i en l' Aritmètica de Diofant d’Alexandria, i tracten, respectivament, de la divisibilitat en els racionals enters i de l’obtenció de solucions racionals i enteres d’algunes equacions algèbriques La figura més coneguda d’aquesta primera etapa és la del matemàtic francès Pierre de Fermat 1601-65, que conjecturà el famós gran teorema de Fermat encara avui no…
àlgebra universal
Matemàtiques
Té com a objecte l’estudi de les operacions finitàries definides en un conjunt, amb l’objectiu de trobar i desenvolupar les propietats que tenen en comú estructures algèbriques diverses, com ara anells, cossos, àlgebres de Boole, reticles, grups, etc.
Aquesta teoria, la inicià Garret Birkhoff a l’entorn del 1930 i fou consolidada després de la Segona Guerra Mundial per Alfred Traski, Leon Henkin i Abraham Robinson, entre d’altres