La corona del Sol

Durant els minuts de la totalitat d’un eclipsi solar, quan la Lluna cobreix completament el Sol, apareix una llum tènue, filamentosa i delicada al voltant seu. És la corona solar, una estructura etèria i irregular que només es fa visible quan la brillantor solar desapareix gairebé del tot. Per a molts observadors és el moment més impressionant: un halo blanc i difús que transforma completament l’aspecte habitual del Sol.

En el passat aquest halo misteriós va desconcertar astrònoms i observadors. Molts científics pensaven que es tractava d’una mena d’atmosfera de la Lluna, mentre que altres creien que era simplement un efecte produït pels nostres ulls durant la foscor de l’eclipsi. El problema era evident: la corona només es podia observar durant uns pocs minuts i desapareixia immediatament després de la totalitat, dificultant qualsevol estudi detallat.

Al segle XVIII, el navegant i científic espanyol Antonio de Ulloa va realitzar una de les primeres representacions acurades de la corona durant un eclipsi observat a l’Amèrica del Sud. En els seus dibuixos, la llum no era caòtica ni aleatòria, sinó que presentava una forma pròpia al voltant del Sol. Observacions com aquesta ajudaren progressivament a entendre que la corona era realment una estructura solar i no pas lunar.

Dibuix de l’eclipsi del 28 de maig de 1900, observat des d’Alacant - Imatge: Archivo del Real Observatorio Astronómico de Madrid

Els grans avenços arribaren durant el segle XIX, quan les expedicions científiques dedicades als eclipsis es multiplicaren. La fotografia i l’espectroscòpia permeteren començar a estudiar la corona amb més precisió. Els astrònoms descobriren que estava formada per gas extremadament calent i molt difús, estenent-se milions de quilòmetres més enllà de la superfície visible del Sol. Paradoxalment, encara avui la corona continua plantejant interrogants: la seva temperatura és molt superior a la de la superfície solar, un fenomen que la física solar encara intenta explicar completament.

Quan arribi l’eclipsi del 12 d’agost, la corona serà també la gran protagonista del cel. Durant uns segons, allò que habitualment queda ocult per la intensa llum solar es farà visible davant nostre. En aquest cas serà una mica més complicat per la baixa alçada del Sol però segur que donarà lloc a imatges espectaculars. Serà la mateixa llum misteriosa que durant segles va desconcertar navegants, astrònoms i observadors, i que encara avui continua despertant fascinació cada vegada que el Sol desapareix.

Sabies que…?

Durant el segle XIX, alguns astrònoms van pensar que la corona solar contenia un element químic desconegut. En estudiar-ne l’espectre durant els eclipsis, detectaren unes línies que no coincidien amb cap element conegut i el batejaren provisionalment com a “coroni”. Anys més tard es va descobrir que aquell element no existia i que les línies observades corresponien en realitat a ferro extremadament ionitzat, escalfat a temperatures de milions de graus dins la corona solar.
 

Nota: La versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement “Lectura” del diari Segre el 14 de juny de 2026.