i mamífers | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

mamífers

mamíferos (es), Mammalia (en)
substantiu masculím
pluralpl
Zoologia

Sumari de l’article

mamíferos (es), Mammalia (en)
Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
zoologia zool
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.

La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen. Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun.

Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads, els digitígrads i els ungulígrads.

Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles. En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores (quiròpters), les extremitats són profundament modificades; les espècies aquàtiques les tenen transformades en aletes, bé que en els cetacis i els sirènids n'han desaparegut les posteriors. La pell presenta formacions epidèrmiques, com els pèls, i dèrmiques, com les glàndules sebàcies i sudorípares. L’abundor i la distribució del pèl varien molt, segons les espècies. Determinats ordres de mamífers presenten banyes al cap, de forma i constitució diverses. En les femelles, les glàndules mamàries són productores de llet, després del part, i són situades a la part ventral, en posició axil·lar, pectoral, abdominal o inguinal.

Lleó marí de Califòrnia (Zalophus californianus)
Andrew McKinlay (CC BY-NC 2.0)
L’esquelet, molt semblant al dels rèptils, assoleix la màxima perfecció en els vertebrats. El crani presenta una reducció d’ossos respecte al dels rèptils; és unit a la columna vertebral mitjançant dos còndils occipitals, i presenta un paladar ossi secundari i una única fossa temporal. L’esquelet de les extremitats inferiors es caracteritza per la plena deformació i superposició de l’astràgal i el calcani. El coracoide és soldat a l’omòplat. La clavícula no es presenta en tots els grups, sinó només en aquells en què els moviments de l’extremitat superior abracen tots els plans. La cintura pelviana presenta sovint un sol os, el coxal, reunió de l’ili, l’isqui i el pubis. La columna vertebral és subdividida en cinc regions: cervical, toràcica, lumbar, sacra i dorsal. Entre les vèrtebres s’intercalen els discs intervertebrals.

La temperatura corporal és constant i independent de la del medi ambient, excepte en els mamífers que presenten hibernació i estivació. L’aparell digestiu es caracteritza per la presència dels llavis i de les dents a la cavitat bucal, la qual pot tenir nombroses formes i disposicions, segons el règim alimentari de l’animal; també es caracteritza per la presència d’un fetge amb bufeta biliar constant, pel fet de tenir l’intestí prim i el gros ben diferenciats i pel fet de tenir l’anus separat de l’obertura genitourinària.

Os rentador (Procyon lotor)
Krystal Hamlin (CC BY 2.0)
L’aparell respiratori és molt semblant al dels ocells i rèptils, però les vies respiratòries i digestives són perfectament separades, a la faringe, mitjançant vàlvules. El diafragma és ben desenvolupat. L'aparell circulatori presenta el cor dividit en quatre cavitats i un sol arc aòrtic, que surt del ventricle esquerre i tomba a l’esquerra. No hi ha sistema porta renal, i la circulació és doble, tancada i completa. L'aparell excretor consta de dos ronyons lumbars, amb còrtex i medul·la, dos urèters i una bufeta urinària.

L’aparell reproductor, en les femelles, consta de dos ovaris, dues trompes de Fal·lopi, un úter, de variada configuració, i una vagina, i els mascles tenen testicles intraabdominals o extraabdominals i posseeixen un òrgan copulador o penis erèctil, que és intracloacal en els monotremes i exterior en la resta dels mamífers. La fecundació és interna; presenten placenta i, a excepció dels monotremes, són vivípars. Així, segons el tipus de reproducció, els mamífers es divideixen en tres grups diferents: els placentaris; els monotremes (l’ornitorrinc i l’equidna), que són ovípars, si bé la mare alleta les cries; i els marsupials, que són vivípars però mantenen els petits dins de la bossa fins que s'acaben de desenvolupar.

Gat (Felis silvestris catus)
Paul Korecky (CC BY-SA 2.0)
El sistema nerviós presenta l’encèfal amb un gran desenvolupament del telencèfal, el qual passa a controlar les altres parts del cervell, que és dividit en dos hemisferis. L’orella, que presenta una gran complexitat, és l’òrgan dels sentits que varia més respecte als dels altres vertebrats. El grup inclou unes 3.000 espècies, la majoria de les quals adaptades al medi terrestre, bé que també n'hi ha d’aquàtiques i d’aèries; són distribuïdes en nombrosos ordres. Els mamífers s’originaren a la fi del Triàsic, a partir dels rèptils teràpsids.

Grups més importants de la classe dels mamífers

Subclasse dels prototeris    
ordre dels monotremes    
Subclasse dels al·loteris    
ordre dels multituberculats    
Subclasse dels teris    
infraclasse dels pantoteris    
ordre dels eupantoteris    
ordre dels simetrodonts    
infraclasse dels metateris    
ordre dels marsupials    
infraclasse dels placentaris    
ordre dels insectívors    
ordre dels dermòpters    
ordre dels quiròpters    
ordre dels edentats    
  subordre dels xenartres  
ordre dels folidots    
ordre dels lagomorfs    
ordre dels rosegadors    
ordre dels cetacis    
  subordre dels odontocets  
  subordre dels misticets  
ordre dels carnívors    
  subordre dels fissípedes  
  subordre dels pinnípedes  
ordre dels tubulidentats    
ordre dels proboscidis    
ordre dels sirenis    
ordre dels hiracoïdeus    
ordre dels perissodàctils    
ordre dels artiodàctils    
  subordre dels suïformes  
  subordre dels tilòpodes  
  subordre dels remugants  
ordre dels primats    
  subordre dels lemuriformes  
    infraordre dels tupaioïdeus
    infraordre dels lorisoïdeus
    infraordre dels lemuroïdeus
  subordre dels tarsiformes  
  subordre dels antropomorfs  
    infraordre dels platirrins
    infraordre dels catarrins

Llegir més...