i rosegadors | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

rosegadors

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
zoologia zool
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.

La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten: subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor. En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual. El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els dits són reunits per una membrana.

Castor europeu (Castor fiber)
Dunnock_D (CC BY-NC 2.0)
El crani és baix i allargat, així com els ossos de la cara, i la mandíbula pot fer moviments anteroposteriors i laterals. Tenen les fosses orbitàries i temporals amplament comunicades, i les ampul·les timpàniques molt desenvolupades. El nombre de vèrtebres varia segons la llargada de la cua, però en general presenten 12-13 vèrtebres toràciques unides a costelles i 6-7 de lumbars. L’omòplat és estret i la clavícula és poc desenvolupada. El radi i el cúbit poden ésser soldats o no, mentre que la tíbia i el peroné són sempre independents. El múscul masseter és molt desenvolupat. Els llavis són coberts de pèls i la cavitat bucal és dividida en una cambra anterior (limitada per les dents incisives i molt sovint comunicada amb bosses laterals o ventrals d’emmagatzematge de l’aliment) i una cambra posterior revestida per la mucosa bucal. Tenen una dent incisiva a cada mandíbula, no tenen cap ullal i presenten un diastema molt ample i un nombre molt variable de premolars i de molars lofodonts. L’estómac és simple (tret dels múrids), l’intestí és molt llarg, amb un cec molt desenvolupat, i en moltes espècies manca la bufeta biliar. De règim alimentari herbívor o omnívor, són animals macrosmàtics amb lòbuls olfactoris molt desenvolupats, hemisferis cerebrals llisos i la vista i l’oïda generalment molt desenvolupades. Tenen testicles intraabdominals, que baixen a l’època del zel, i generalment són proveïts d’un os penis i úter doble. Tenen molts períodes estèrils que desencadenen els períodes de zel, gestació curta i gran nombre de cries.

Habiten en els més variats hàbitats, segons les espècies, i llur distribució és cosmopolita, tret de Nova Zelanda. Llur importància biològica, econòmica i sanitària (com a vectors de nombroses malalties infeccioses) és enorme. La majoria són socials. Inclou unes 35 famílies, amb unes 3.000 espècies.

Principals reresentants de l’ordre dels rosegadors

superfamília dels histricòids
família dels miocastòrids Myocastor coypus coipú, rata castor
família dels histrícids Hystric cristata porc espí
família dels xinxíllids Chinchilla chinchilla xinxilla
superfamília dels esciuròids
família dels esciúrids Pteromys volans esquirol volador
  Sciurus sp esquirol
  Citellus citellus suslic europeu
  Marmota marmota marmota dels Alps
  Marmota bobak marmota cua curta
superfamília castoròids
família dels castòrids Castor canadensis castor americà
  Castor fiber castor europeu
superfamília dels dipodòids  
família dels dipòdids Sicista betulina ratolí dels bedolls, ratolí gegant
  Siscita subtilis ratolí de les estepes
  Jaculus jaculus  
superfamília dels muròids  
família dels glírids Eliomys quercinus rata cellarada
  Dryomys nitedula rata dormidora
  Glis glis rata dormidora grisa
  Muscardinus avellanarius rata dormidora rogenca
  Myomimus personatus rata dormidora de cua pelada
família dels espalàcids Spalax leucodon rata talp
família dels múrids Micromys minutus ratolí de les collites
  Apodemus sylvaticus ratolí de camp comú
  Rattus rattus rata negra
  Rattus norvegicus rata comuna, rata de claveguera
  Mus musculus ratolí comú
família dels cricètids Cricetulus migratorius hàmster gris
  Cricetus cricetus hàmster comú
  Mesocricetus auratus hàmster daurat
família dels micròtids Myopus schisticolor lemming esquistós
  Lemmus lemmus lemming de cap negre
  Clethrionomys glareolus talpó roig
  Microtus arvalis talpó camperol
  Microtus agrestis  
  Microtus nivalis talpó de les neus
  Pitymys savii talpó mediterrani
  Pitymys duodecimcostatus talpó comú
  Pitymys mariae  
  Arvicola sapidus rata d'aigua
  Arvicola terrestris  
  Ondatra zibethicus rata mesquera americana

Col·laboració: 
PCA
Llegir més...