i preposició | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

preposició

substantiu femeníf
Gramàtica
gramàtica gram
Categoria gramatical que expressa amb partícules invariables la relació entre un element sintàctic qualsevol i el seu complement.

L’element sintàctic relacionat és inicial de la relació; el seu complement és terminal, qualsevol que sigui l’ordre de la frase: Ho aconseguiràs amb paciència, o bé Amb paciència ho aconseguiràs. Les preposicions formen sempre una unitat sintàctica inalterable amb el seu terme de relació. El català té cinc preposicions febles: a, amb, de, en i per. Les tres preposicions a, de i per es contreuen amb els articles el i els: al, als, del, dels, pel, pels; la preposició de s’apostrofa davant un mot començat en vocal o h: Un estri d’aram, llibre d’història. Les preposicions fortes són, entre altres: entre, contra, sense, sobre, sota, des, fins, segons, vers, envers, devers, malgrat, durant, mitjançant, tocant, salvant, llevat, tret, ultra, vora. La subordinació es fa a vegades amb dues preposicions: per a, des de (amb caiguda de de davant la conjunció que). Hi ha encara un gran nombre de locucions prepositives: a causa de, a fi de, a desgrat de, en lloc de, per mitjà de, a tall de, gràcies a, a raó de, dins de, davant de, lluny de, enfront de, abans de, etc.

Col·laboració: 
JBru

Llegir més...