i Junts per Catalunya | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Junts per Catalunya

Sigla de Junts per CatalunyaJxCat
Sigla de Junts per CatalunyaJxCat
ciències polítiques polít
Coalició electoral.

Es formà per a concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017, convocades pel president del govern espanyol arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola que intervenia la Generalitat de Catalunya. Descartada la possibilitat de reeditar la coalició Junts pel Sí, el president Carles Puigdemont elaborà una candidatura que, tot i ser integrada en bona part per membres del PDeCAT, donava un protagonisme indiscutible a candidats independents. Registrada el novembre del 2017 i encapçalada pel mateix Puigdemont, la candidatura es proposava la restitució del govern descavalcat per l’aplicació de l’article 155, la derogació d’aquest article i prosseguir l’aplicació del mandat democràtic resultat de les eleccions del 27 de setembre de 2015 i del Referèndum de l’1 d’octubre.

Obtingué el 21,6% dels vots i 34 escons, i se situà com a primera força del bloc independentista i segona al Parlament. D’entre els electes, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig es trobaven exiliats a Brussel·les i sobre ells els tribunals espanyols dictaren ordres de detenció, i Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull foren empresonats en règim preventiu (els dos darrers en llibertat condicional com a investigats poc abans de la celebració dels comicis). Aquestes condicions, agreujades pels impediments posats per la judicatura espanyola, complicaren les negociacions per a la formació de govern. El gener del 2018, Forn, Ponsatí i Puig renunciaren l’escó, i al maig es formà un govern de coalició JxCat-ERC presidit per Quim Torra (independent per JxCat). Al juliol el jutge instructor suspengué Puigdemont, Sànchez, Turull i Rull com a diputats.

En les eleccions generals espanyoles del 29 d’abril de 2019, JxCat obtingué 7 diputats i 2 senadors. Dels electes, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull es trobaven en presó preventiva fins l’octubre del 2019, que el Tribunal Suprem els condemnà a penes d’entre 9 i 13 anys de presó en el judici pel Referèndum de l’1 d’octubre. Després del fracàs del PSOE en l’intent de formar un govern de coalició, en les eleccions anticipades del 10 de novembre de 2019, i ara sense presos polítics ni exiliats com a candidats, JxCat obtingué 8 diputats al Congrés (tercera força a Catalunya), amb Laura Borràs com a portaveu.

En les eleccions al Parlament Europeu del maig del 2019, Puigdemont i Comín foren elegits diputats, cosa que els portà a renunciar l’escó al Parlament de Catalunya. La seva situació d’exili a causa de l’encausament judicial a l’Estat espanyol (amb delictes no reconeguts pels tribunals alemanys i belgues) plantejà una controvèrsia sobre la presa de possessió efectiva de l’escó, sobre la qual s’havia de pronunciar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Al llarg de la legislatura al Parlament de Catalunya emergiren dins la coalició diferències estratègiques, consistents sobretot en la dicotomia entre confrontació (pacífica i democràtica) o acord amb l’Estat espanyol per a l’assoliment de la independència. Hi tingué també un pes considerable la iniciativa de Carles Puigdemont de convertir la coalició en un partit polític. Aquests dos sectors eren representats, respectivament, pel mateix Puigdemont i pel nucli dur del PDeCAT: David Bonvehí i Marta Pascal. El litigi interposat pel PDeCAT (agost del 2020) per la propietat de la denominació Junts per Catalunya accelerà el divorci entre les dues formacions. Les setmanes següents es produí una onada de baixes de militants del PDeCAT, entre d’altres del mateix Puigdemont, una gran part dels quals passà a formar part del nou partit. El juliol del 2020 s’inicià el congrés fundacional de JxCat com a partit polític, que culminà el 3 d’octubre. Carles Puigdemont i Jordi Sànchez en foren elegits president i secretari general, respectivament. Entre altres aspectes, el congrés aprova la doble militància amb el PDeCAT (condicionada, però, a una eventual confrontació electoral), l’assoliment del 50% independentista en les eleccions al Parlament de Catalunya com a pas previ per sol·licitar la mediació de la Unió Europea i la celebració de primàries per a la designació del candidat a la presidència de la Generalitat.

Data de revisió: 
2020-10-06

Llegir més...