Acabada la brillantor de l’estiu, arriba l’estació de les fulles ocres i dels prats rossejants, de les ombres allargassades i les postes de sol llargues i roents, una tardor daurada que és seguida per la tardor freda i desavinent dels arbres nus, despullats, la de Tots Sants i el Dia de Difunts, només mitigada per l’estiuet de Sant Martí.

Transcripció científica o adaptació literària?

Miniatura del Libro de ajedrez, dados et tablas, d’Alfons X el Savi, que representa un scriptorium. Així s’anomenava la sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en monestirs i catedrals de l’edat mitjana.

Enciclopèdia Catalana

“Hi havia una vegada, quan els somnis eren somnis…”

Les rondalles es narraven a la vora del foc, en la placidesa d’una estona de lleure, potser per a distreure els infants de la foscor creixent o passar agradablement les hores més dures de l’hivern. Llavors, es podia donar forma a tots els personatges, que es feien difusos dins la fantasia o bé prenien el rostre d’una determinada persona coneguda.

Antecedents

Al Museu Molí Paperer de Capellades es mostra el procés d’elaboració manual del paper, element imprescindible per al desenvolupament de la impremta i, per tant, del llibre imprès.

Enciclopèdia Catalana

La memòria i la transmissió de coneixements

La memòria ha estat, tradicionalment, un instrument clau per a la conservació i la transmissió de coneixements, records i sentiments. També ho és ara a l’època informàtica, comptabilitzada en bits, megabits i gigabits. Juntament amb l’enteniment i la voluntat, la memòria era una de les “potències de l’ànima”. S’ubicava a la part inferoposterior del cap, com indiquen les expressions populars “caure de memòria” –d’esquena, pegant de cap a terra–, o “dormir de memòria”: ajagut panxa enlaire.

Què és el mite?

En tots els moments de la cultura occidental, per acció o per reacció, d’una manera explícita o d’incògnit, el mite hi ha estat present. Gairebé es pot afirmar que no hi ha cap període de la nostra cultura en el qual, directament o indirectament, els universos mítics no hagin mostrat el significat equívoc que els caracteritza.

Nòrdic, escandinau i norrè

Norrè -ena, un terme que d’antuvi pot resultar enigmàtic, és emprat en el si de la filologia germànica per a suplir les mancances dels termes nòrdic -a i escandinau -ava. Efectivament, el terme nòrdic és, de fet, altament imprecís, ja que no tan sols engloba pobles d’ètnia germànica, sinó també pobles –com ara els finesos i els lapons– que són d’ascendència ètnica finoúgrica.

Característiques del mite clàssic

És difícil definir què és un mite. Els qui ho han fet n’han donat diverses versions en les quals s’ajunten els mites, les llegendes, i, fins i tot, els contes populars. En aquestes pàgines no es presenta una nova definició que, sens dubte, estaria molt lluny de donar llum a les ja existents, sinó que es defineix el mite a partir de les característiques que presenta.

Què és la Bíblia?

El poble jueu i la religió que professa té com a fonament la Bíblia, el llibre sagrat per excel·lència, com també l’hi té el cristianisme, que va afegir al llibre o llibres sagrats del poble d’Israel un altre conjunt d’escrits que exposen la vida i la doctrina de Jesús de Natzaret i els seus deixebles. Aquest llibre o conjunt de narracions històriques, profètiques, poètiques, doctrinals i normatives va rebre de molt antic el nom de Bíblia, nom derivat del plural grec biblion, ‘posar lletres gregues’, que equival a “conjunt de fulls escrits”.

Les fonts de la cultura popular catalana

És ben clar que la cultura popular catalana és marcada i pastada alhora per la mitologia grega i llatina i per la tradició judeo-cristiana. La grecoromana manifesta la seva influència amb una connaturalitat que va del paisatge a la llegenda i la poesia; la judeocristiana amb la intensa i secular predicació eclesiàstica i la praxi religiosa.