Els processos de mitificació en l’actualitat

Què significa el terme “mite” enmig del discurs escrit d’un crític musical que comenta el concert d’un grup o d’una figura –el mite X–, que ha convocat desenes de milers d’admiradors extasiats?

La ciència i la tecnologia en els costums i la vida quotidinana dels catalans

Gairebé amb tota seguretat parlar de "les ciències i les tècniques populars" com fem aquí haurà causat la perplexitat de més d’un lector. No ha de sorprendre pas que algú hagi trobat fora de lloc la inclusió de temes sobre la ciència i la tecnologia en una obra com aquesta, dedicada als costums i la vida quotidiana dels catalans.

Els nombres i la vida

Totes les cultures presenten un component matemàtic que es posa de manifest en diferents àmbits: el primer es relaciona amb els nombres, i té a veure amb les activitats de comptar i mesurar; el segon fa referència a l’espai, i es posa de manifest en les accions de localitzar i dissenyar; i, finalment, el tercer incumbeix la relació social de les persones, i afecta els dominis d’explicar i jugar.

L’astronomia popular

A causa de l’actual condició urbana de la majoria de la població, de dia, sovint el cel es veu cobert d’una calitja provocada per la contaminació dels fums de les fàbriques i del trànsit; de nit, el cel empal·lideix amb tonalitats lletoses i esgrogueïdes, a conseqüència de la contaminació lumínica, lluny de la infinitud i la transcendència, plenes de connotacions religioses, que els antics hi havien vist.

L’atmosfera, el nostre medi

Un dia qualsevol de primavera, per exemple, el 13 de maig de 2007, la informació meteorològica de la televisió pública catalana mostrava un mapa sinòptic del temps amb una depressió al sud de les illes Britàniques. Un front fred escombrava lentament la península Ibèrica. A causa d’aquesta situació, a l’est de la península el vent era de component sud. A la imatge del Meteosat, el presentador assenyalava com els vents del sud, carregats d’humitat, topaven amb les grans serralades del sistema Ibèric i els Pirineus, i condensaven formant núvols.

Les geografies populars

L’home i les pedres

Des dels primers estadis d’hominització, l’ésser humà ha mantingut una estreta relació amb les pedres. Aquesta relació s’ha anat accentuant progressivament fins a l’actualitat, en què es pot assegurar que les persones mai no havien assolit un grau tan alt de dependència de les pedres i dels metalls, i dels seus derivats.

Els usos de les plantes

Micologia popular

La tradició boletaire: rauxa i prevenció

“Y va per los Serradets,
buscant tófunas y boléts,
maduixas, gerts, rovellóns,
socarrenys y moxarnons,
per regalar las Minyonas
que solen ser bellaconas.”

(Fragment del romanço de la Vida del pastor,
imprès a Manresa el 1864)

Imatgeria zoològica

“Bim!… Bom!…
les campanes de Salou.
–Qui s’ha mort?
–Lo nostre porc.
–Qui l’enterra?
–L’hereu Serra.
–Qui se’n riu?
–La perdiu, la perdiu, la perdiu!”