De vocació precoç, a quinze anys ja li fou publicat un treball a la revista francesa L’Astronomie. Es llicencià en ciències fisicomatemàtiques a Barcelona (1889); fou astrònom de l’observatori privat de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols (des del 1896), i el 1901 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la qual li encarregà que dirigís la instal·lació de l’Observatori Fabra, la Secció Astronòmica del qual dirigí del 1904 al 1937.

Considerat un dels millors jugadors de la història del futbol, es formà a l’Ajax d’Amsterdam, amb el qual es convertí aviat en l’home més important i la peça fonamental de la selecció holandesa. Jugador de mig camp, sobresortí per la seva visió de joc i una tècnica excel·lent. Amb l’Ajax guanyà sis lligues (1966, 1967, 1968, 1970, 1972, 1973) i quatre copes (1967, 1970, 1971, 1972), la Copa d’Europa (1971, 1972 i 1973), la Copa Intercontinental (1972) i la Supercopa de la UEFA (1972, 1973).

De formació autodidàctica, milità a la Unió Catalanista, de la qual fou secretari general, i a Estat Català. Fou sotsdirector i fundador del setmanari Nosaltres Sols (1931-34). També fundà Edicions Mediterrània (1935), Editorial Dalmau i Jover (1945, juntament amb Joan Jover) i Rafael Dalmau, Editor (1959), juntament amb la seva filla Maria Carme, editorial que té com a eixos principals la publicació de llibres sobre geografia, folklore i història.

Fou un dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya en el primer terç del segle XX. S’interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol i la nàutica. Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola (UVE) i la Federació Gimnàstica Espanyola, i de clubs com el Reial Yacht Club, el FC Barcelona, l’Sportmen’s Club, el Catalunya Lawn Tennis Club, el Reial Club Marítim de Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya.

Estudis

Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys (1902-11). Amb tot, de molt jovenet encara, s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua.