Vida i obra

Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret (1850-1902), amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys. Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A. Galí. Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909. Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina.

Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea (que guanyà el 1956 i el 1957), guanyà el torneig de Queens (1960). Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits. 

El 1936 fou voluntari a l’exèrcit franquista. Durant la Guerra Civil Espanyola rebé dues ferides de bala i fou condecorat per mèrits en combat.

Segon vescomte de Güell. Fill d’Eusebi Güell i Bacigalupi. Fou president de Conferència Club i del Cercle Artístic de Barcelona. Practicà el dibuix, viatjà per tot el món i escriví llibres i articles. Cooperà a la campanya del Teatre Íntim amb el poema dramàtic Cassius i Helena (Barcelona, 1903) —amb traducció al suec del 1905 per Birger Mörner—.

Vida

Fill del compositor Ramon Ferrés i de la cantant Teresa Idel, estudià dibuix i pintura, i el 1933 debutà en el cinema rodant curts, on deixà algun exemple de cinema esportiu com Combat Eloy-Pineda (1934). El 1935 feu a Barcelona el seu primer llarg, Al margen de la ley, amb la seva productora Emisora Films.

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1934, en fou president de la secció de muntanya (1946-52) i membre d’honor del Centre Acadèmic d’Escalada (CADE). Practicà l’alpinisme als Pirineus, els Alps, l’Atles i l’Himàlaia. Director de la revista Montaña, durant 14 anys, i director del servei de publicacions del CEC fins el 1987, també fou assessor de la col·lecció “Llibre de Motxilla” de Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Jugà a Hongria amb els equips Ferencvaros i Vasas; fou disset cops jugador internacional del seu país. Arribà al Futbol Club Barcelona el 1950 procedent d’un equip d’exiliats hongaresos, l’Hongaria, que feia gires per Europa, però no pogué debutar oficialment amb el Barça fins al torneig de Copa del 1951, després d’haver obtingut la nacionalitat espanyola i haver-li estat retirada la sanció imposada per la FIFA. La seva contractació fou el pretext adduït pel Real Madrid per a impedir que Alfredo Di Stefano passés també al Barcelona.