Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid.
Descripció
Vida i obra
Estudià magisteri a Girona i exercí de mestre al Masnou. Fou cal·lígraf de l’Ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Col·legi Sant Jordi, des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar.
Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, la temporada 1959-60 jugà a l’equip amateur i en alguna ocasió fou convocat per al primer equip. Fou cedit a l’Osasuna (1960-62), amb el qual debutà a primera divisió la darrera temporada. A continuació ingressà al primer equip del Barça (1962-72), amb el qual disputà 377 partits i marcà 111 gols. Guanyà tres vegades la Copa del Generalísimo (1963, 1968, 1971), una Copa de Fires (1966) i una Finalíssima de Fires (1971).
Vida i obra
Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret (1850-1902), amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys. Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A. Galí. Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909. Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina.
Considerat un sportmen de l’època, practicà diversos esports i destacà en ciclisme, rugbi, natació, atletisme i, sobretot, futbol. Abans d’arribar a Barcelona a final del segle XIX, passà per Zuric, Basilea i Lió. Debutà a Zuric com a ciclista a 12 anys; practicà també el rugbi, l’atletisme i, sobretot, el futbol, amb el FC Excelsior, del qual se separà i fundà el FC Zuric. Comerciant d’ofici, el 1899 passà a residir a Barcelona.
Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea (que guanyà el 1956 i el 1957), guanyà el torneig de Queens (1960). Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits.
El 1936 fou voluntari a l’exèrcit franquista. Durant la Guerra Civil Espanyola rebé dues ferides de bala i fou condecorat per mèrits en combat.