Descripció
Vida i obra
A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf. Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta. S’adherí a la Primera Internacional el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona.
Fill de Josep Maria Lopez-Picó. Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes (1954) i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques (1961).
Conegut popularment com Joan Martí de la Garriga, començà a competir el 1906. El 1913 guanyà una etapa i la general final de la Volta a Catalunya. A més, fou primer en la Volta al País Basc, sumada a quatre etapes, i campió d’Espanya. L’esclat de la Primera Guerra Mundial li impedí participar en el Tour de França del 1914. El 1916 abandonà la competició. Gaudí d’una gran popularitat.
Vida i obra
Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós, es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona (1895) i es doctorà a Madrid. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma d’Oñati (1897), on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans.
Vida i obra
Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós i de la també folklorista i escriptora Maria del Pilar Maspons i Labrós. El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic. Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona.
Fou un dels primers excursionistes catalans i soci fundador de la Societat X (1872) i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876), en la qual impulsà la secció topograficopintoresca. Recorregué la nació per fer-ne un estudi directe des d’un punt de vista científic, literari i cultural. Promogué la creació del mapa cartogràfic de Catalunya (1878). Fou cofundador d’una Societat Particular de Vistes, que publicà l’Àlbum pintoresc i monumental de Catalunya (1878), amb fotogravats segons els procediments introduïts per H.