Segon vescomte de Güell. Fill d’Eusebi Güell i Bacigalupi. Fou president de Conferència Club i del Cercle Artístic de Barcelona. Practicà el dibuix, viatjà per tot el món i escriví llibres i articles. Cooperà a la campanya del Teatre Íntim amb el poema dramàtic Cassius i Helena (Barcelona, 1903) —amb traducció al suec del 1905 per Birger Mörner—.

Inicià la seva trajectòria professional abans de la guerra civil a la redacció d’El Matí i, l’any 1952, tornà al periodisme a la redacció d’El Correo Catalán, del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització. Durant els anys seixanta del segle XX esdevingué un dels promotors de Migdia, projecte de diari català sota el franquisme que no pogué veure la llum.

Vida

Fill del compositor Ramon Ferrés i de la cantant Teresa Idel, estudià dibuix i pintura, i el 1933 debutà en el cinema rodant curts, on deixà algun exemple de cinema esportiu com Combat Eloy-Pineda (1934). El 1935 feu a Barcelona el seu primer llarg, Al margen de la ley, amb la seva productora Emisora Films.

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1934, en fou president de la secció de muntanya (1946-52) i membre d’honor del Centre Acadèmic d’Escalada (CADE). Practicà l’alpinisme als Pirineus, els Alps, l’Atles i l’Himàlaia. Director de la revista Montaña, durant 14 anys, i director del servei de publicacions del CEC fins el 1987, també fou assessor de la col·lecció “Llibre de Motxilla” de Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Jugà a Hongria amb els equips Ferencvaros i Vasas; fou disset cops jugador internacional del seu país. Arribà al Futbol Club Barcelona el 1950 procedent d’un equip d’exiliats hongaresos, l’Hongaria, que feia gires per Europa, però no pogué debutar oficialment amb el Barça fins al torneig de Copa del 1951, després d’haver obtingut la nacionalitat espanyola i haver-li estat retirada la sanció imposada per la FIFA. La seva contractació fou el pretext adduït pel Real Madrid per a impedir que Alfredo Di Stefano passés també al Barcelona.

Vida i obra

A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf. Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta. S’adherí a la Primera Internacional el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona.

Fill de Josep Maria Lopez-Picó. Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes (1954) i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques (1961).