L’actual pont de Besalú és fruit de nombroses reconstruccions i d’algunes transformacions. Si bé als fonaments, a les bases d’alguns pilars, hom hi pot trobar algunes pedres d’època romànica, gairebé tot el que hi ha actualment o bé és gòtic o bé fou refet després de les successives riuades o guerres de l’època moderna i contemporània. Fins i tot, a la base d’un dels pilars, hom hi veu un escut i unes dates, segurament 1620 i 1680. Al segle X sembla que no hi havia cap pont al voltant de Besalú, sobre el riu Fluvià.

Del castell i la residència comtal que hi hagué al cim del turó on s’alcen les ruïnes de l’església de Santa Maria, no n’ha restat gairebé res. L’existència d’un castell de Besalú està molt relacionada amb el fet que hi haguessin uns comtes de Besalú, en especial uns comtes privatius d’aquest comtat. De fet, el castell degué ésser construït o reconstruït a partir del moment en què Besalú havia de fer de capital d’un comtat independent (o autònom)

Els estudiosos creuen que aquest castell era situat al cim del puig de Bassegoda, al municipi del mateix nom. Com sigui que no ens n’han arribat restes, en tenim molt poca informació. Cronològicament el castell surt esmentat a partir de l’any 1070 i en tenim notícies fins L’any 1292. Tot i que no podem donar una línia successòria dels senyors del castell, sí que disposem de notícies d’algun d’ells.

Bibliografia

• Pèire de Marca: Marca Hispanica, sive limes hispanicus, París 1688

• Jaume Villanueva i Astengo: Viage literario a las iglesias de España, 22 vols., Madrid-València 1803-52.

• Cl. Devic i J. Vaissete: Histoire de Languedoc: Histoire Générale de Languedoc avec les notes et les pièces justificatives, especialment vol. II, ed. Privat, Tolosa 1875.

• Joaquim Botet i Sisó: Condado de Gerona.

Introducció

Quan, al segle XIV, tenim una informació força segura sobre el nombre d’habitants de la Garrotxa, sabem que les viles o ciutats més importants eren Besalú, Olot i Santa Pau. En 1356-70 la vila de Besalú incloïa 238 focs, la d’Olot 201 focs i la de Santa Pau 117 focs —inclosa, però, tota la gent de la parròquia—. Aquestes dades havien canviat força amb relació a les xifres que ara ens interessaria de conèixer, com ara, per exemple, els habitants que hi havia l’any 900 o el 1250.

Els esclaus

El comte Bernat Tallaferro establí en el testament de l’any 1020 que els seus esclaus (servos) havien d’ésser alliberats per a remei de la seva ànima i que les esclaves havien d’ésser lliurades a la seva muller, Toda.

Introducció

Introducció

Hem de parlar de l’economia de la Garrotxa de l’alta edat mitjana i, de fet, gairebé no en sabem res. Quant a allò que —malgrat ésser un concepte modern— podríem anomenar sector primari, no sabem ni gairebé els vegetals que es conreaven ni, amb prou feines, els instruments de treball emprats, ni ben bé res dels rendiments que s’obtenien. Pel que fa al sector secundari o de transformació, tampoc no coneixem gaire el món artesà rural, encara que sapiguem que hi havia alguns molins i algunes fargues, ni sabem quasi res del naixent artesanat urbà.