Introducció

Hem de parlar de l’economia de la Garrotxa de l’alta edat mitjana i, de fet, gairebé no en sabem res. Quant a allò que —malgrat ésser un concepte modern— podríem anomenar sector primari, no sabem ni gairebé els vegetals que es conreaven ni, amb prou feines, els instruments de treball emprats, ni ben bé res dels rendiments que s’obtenien. Pel que fa al sector secundari o de transformació, tampoc no coneixem gaire el món artesà rural, encara que sapiguem que hi havia alguns molins i algunes fargues, ni sabem quasi res del naixent artesanat urbà.

El bisbat de Girona i el de Besalú

En principi, el comtat de Besalú era inclòs dins el bisbat de Girona. Els límits occidentals del bisbat coincidien bàsicament amb els del comtat. Així, el límit del bisbat d’Urgell —tot i l’enclavament de Cavallera— cal pensar que havia d’arribar fins al Gra de Fajol i la serra de Cavallera, el límit del bisbat de Vic s’estenia fins a Seguries, Puigsestela i el Puigsacalm, i el límit del bisbat d’Elna coincidia amb la partió del Vallespir.

El comtat de Besalú

Els comtats catalans solien ésser força petits. Hom ha afirmat amb encert que això podia ésser així a causa, en bona part, de l’alt nombre d’habitants que hi havia als Pirineus. Cal, però, tenir també present que el territori ocupat pel comtat i fins i tot la majoria dels seus límits, segurament no foren pas una creació de l’època carolíngia; és molt probable que tinguessin unes rels molt més antigues.

Introducció

Fins ara hem vist els fets principals que s’esdevingueren durant els segles IX i XIII, especialment amb relació als grans senyors, els comtes o els reis. Això ens ha de servir com a fonaments que ens permetran d’entrar en el nucli del treball i parlar de l’organització del país, de l’economia i de la societat a la Garrotxa de l’edat mitjana.

Primers fets històrics

Durant els segles carolingis, de fet l’inici de l’època estudiada en aquest llibre, hom hauria trobat un paisatge, una estructuració de l’espai, un poblament, una economia i una societat i, també, unes institucions que evidentment devien molt a allò que hi hagué en el passat més o menys remot. Desgraciadament, les fonts d’informació abans de l’any 800 són molt escasses o inexistents.

Presentació geogràfica

El marc geogràfic del romànic de la Garrotxa

Mapa de la comarca de la Garrotxa amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació.

Situació

Aquest santuari es troba al bell mig del nucli de la Vila Vella d’Olot, vers el sector més llevantí de la població.

Esglésies de la Garrotxa anteriors al 1300

Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 (informació: J. Bolòs).

Argelaguer

Santa Maria d’Argelaguer

Santa Anna d’Argelaguer

Fortificacions de la Garrotxa anteriors al 1300

Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 (informació: J. Bolòs).

Argelaguer

Castell de Montpalau

Bassegoda

Castell de Bassegoda

Es tracta d’una torre de guaita o de senyals, rectangular, molt malmesa, amb un fossat entorn seu. És situada als límits dels municipis d’Arbúcies i Viladrau. El lloc de Vilarmau és documentat el 1082, i la torre el 1582, bé que l’obra de l’actual, amb la base un xic atalussada i rajols marcant la separació dels pisos, no resulta anterior al començament del segle XIX.