La família dels Balbs tingué la seva casa forta prop de l’església de Sant Joan dels Balbs. Tot i que als Balbs ja hi havien de posseir un habitatge més o menys gran, de fet les primeres notícies que hom té d’aquesta construcció són de vers l’any 1300 i fan pensar que fou construïda al segle XIII. En canvi, les dades documentades que fan referència a aquesta família de la baixa noblesa besaluenca ja comencen en una època força anterior. Segons F. Caula (Francesc Caula: Los Balbs, Recull d’articles i treballs, vol. III, Sant Joan les Fonts 1984 [1956], pàgs. 171-177.
On hi havia hagut la casa forta o força d’Estanyol, actualment hi ha una masia restaurada. La primera notícia que tenim d’aquest lloc d’Estanyol és, segons Joan Pagès (Joan Pagès: Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana, vol. I, Girona 1987, pàgs.
El castell del Mallol era situat al cim del turó on hi ha l’església i l’actual poble. L’estructura de les construccions de l’antic castell encara eren ben visibles al començament del segle XX, tal com la descriuen, per exemple, Cèsar August Torres o Francesc Monsalvatje. La primera documentació que hi ha del nom Mallol, o Mayol, és de l’any 1176, data d’una donació vescomtal de béns situats al terme de Sant Just Privat de la vall d’en Bas. No torna a aparèixer el nom de Mallol fins l’any 1204, data en la qual hom ja diu que hi havia un castell.
A la parròquia de Sant Martí del Clot, a la vall de Bianya, hi havia la casa forta de Collell, documentada d’ençà de l’any 1076 (“stacionem de Colello”).
En un document de l’any 1094 apareix una referència a la casa forta de Sant Pere Espuig o del Puig (“stadio de Sancto Petro de Podio de Biania”)
Hom suposa que el castell senyorial de Santa Pau té com a antecedents el castell muntanyenc de Finestres i el llinatge dels Porqueres. Hom creu també que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau, adoptaren com a propi el cognom de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres. El topònim de Santa Pau ja apareix en un document de l’any 879 (“in Sancta Pace”), i en documents posteriors. Segons indica Lluís C. Constans, quan els nobles de Porqueres van esdevenir senyors de Finestres, nomenaren la família Santa Pau castlans del castell roquer.
Segons F. Caula (Francesc Caula: El règim senyorial a Olot, Olot 1935, pàg. 70), a Sant Joan les Fonts hi hagué una casa forta anomenada Bellvespre (“stadium de Pulcro Vespere”). Segons aquest autor, el primer membre conegut d’aquesta família de cavallers fou Bernat de Bellvespre (documentat entre els anys 1195 i 1229), el qual havia d’acompanyar el rei Jaume I a la conquesta de l’illa de Mallorca, tal com figura en el seu testament.
D’aquest castell, que era situat en un Indret proper a l’església, no hi ha gaire documentació. L’església, inicialment del castell, segons F. Monsalvatje, esdevingué al segle XV església parroquial. Hi ha un document de l’any 1168 en què surt Arnau de la Miana (“Sarminiana”)
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 87
- Pàgina següent