Gestor turístic de professió, el 1941 fixà la seva residència a Palma. Conreà el teatre, la poesia i la novel·la. Com a autor dramàtic col·laborà amb Martí Mayol en el drama costumista Portes obertes (1949). Després publicà S’ha venut un home (1957, premi Ciutat de Palma 1956) i Del cel i de la terra (1974), entre d’altres.
Vida i obra
Fill d’Antoni Palau i Dulcet i germà de Miquel Palau i Claveras. Fou llibreter i editor des del 1917. Emprà el pseudònim de José de Vilasalba.
Fill d’Antoni Palau i Dulcet i germà de Josep Palau i Claveras. Treballà de llibreter i també es dedicà al dibuix.
Vida i obra
L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família. El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat.
Vida i obra
Fill de l’artista Josep Palau i Oller, col·laborà en la premsa catalana abans del 1936. Estudià filosofia i lletres (1939-43) i fou un dels capdavanters de l’acció clandestina —Amics de la Poesia— i de la represa cultural a la postguerra. Fundà i dirigí la primera revista en la clandestinitat, Poesia (1944-45), i fou cofundador i col·laborador d’Ariel (1946-51). També fundà l’editorial La Sirena, on, entre d’altres, es publicaren obres de Salvador Espriu.
Dedicat a l’acció prooccitana a Bearn, la seva poesia lírica té poc relleu i la seva obra teatral és abundant i variada. A la novel·la Los tres gojats de Bòrdavièlha (1934) analitza la vida d’una família de la burgesia rural. El seu Dictionnaire du béarnais et du gascon moderne (1932) continua tenint autoritat.
Adherit als moviments literaris avantguardistes, participà en diverses revistes i escriví un manifest futurista (Il controdolore, 1914). Provinent dels Crepusculars, atent a tot allò que és quotidià, polemitzà enmig d’una estètica que anava fins al grotesc.