Tram de ponent de la nau, única part conservada de l’edifici.
ECSA - A. Roura
Aquesta església, avui arruïnada, és situada al SE del poble de Campome; de fet és gairebé l’únic vestigi visible de l’antic lloc de Fórnols.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 38’ 18” N - Long. 2° 23’ 38” E.
Capçalera del temple, que té adossat un bonic campanar un xic més tardà, però també d’època romànica.
ECSA - A. Roura
Vista de llevant de les restes que formaven una sala o estança del castell.
ECSA - A. Roura
Castell situat damunt del congost de les Graus de Canavelles, sobre una petita elevació que s’alça al vessant de la muntanya. Al seu costat, a l’altra banda d’un torrent (el còrrec de la Coma), hi ha l’església de Sant Pere d’Eixalada o de Serola.
Un aspecte de les ruïnes del temple, amb la base de l’absis i un fragment del mur meridional, el més ben conservat.
ECSA - A. Roura
Les ruïnes d’aquesta església són a la dreta del camí de les Graus, separades del castell de Serola per un petit còrrec, dit còrrec de la Coma.
Els escassos vestigis d’aquest castell que defensava el congost de les Graus sobre la Tet.
ECSA - J. Bolòs
La vila de Puigcerdà té el seu origen a la darreria del segle XII. Segons un document datat el 16 de març de 1178, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia fet traslladar la vila d’Ix a l’indret anomenat Montcerdà (Monte Cerdano) i concedí al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, un lloc a la nova vila perquè pogués edificar una església parroquial. Cal suposar, doncs, que el temple que es fundà fou la parròquia de Santa Maria de Puigcerdà, de la qual no s’han localitzat notícies documentals fins ben entrat el segle XIII.
El convent de Sant Domènec fou el primer que va ser fundat a Puigcerdà, a la fi del segle XIII. Hi ha un document de l’1 de novembre de 1290 que parla explícitament de fundació. Es tracta de l’arribada a Puigcerdà de Bernat Guillem, frare predicador, amb la intenció d’establir-hi una casa del seu orde.
El lloc de Rigolisa és avui dia un raval de la vila de Puigcerdà. La menció més antiga d’aquest indret data de l’any 958, quan l’alodium Heiragolisa fou confirmat com a propietat del cenobi de Cuixà en un precepte del rei Lotari.
El veïnat d’Age és situat a la plana, entre la Llavanera i el Segre, a menys d’un quilòmetre de la frontera estatal. El topònim és citat en la documentació l’any 942. Es tracta d’una escriptura per la qual la comtessa Ava, vídua del comte Miró II de Cerdanya, juntament amb els seus fills, Sunifred, Oliba i Miró, donaren al monestir de Ripoll i nominalment a l’abat Enegó, als monjos i a llurs successors l’alou d’Age amb totes les seves dependències.
El “prat de Pallerols” recorda el nom d’un antic poblat situat al peu de Puigcerdà —al voltant de l’actual capella de Sant Marc—, que desaparegué amb la fundació de Puigcerdà. La parròquia de Palierolus apareix per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada l’any 819, però que en realitat fou redactada a la darreria del segle X.