Aquesta església era situada al coll de Sant Vicenç, que domina al nord la ribera d’Eina, dos quilòmetres al sud de Vià, vora l’antiga via romana que del coll de la Perxa es dirigia a Llívia. Un túmul, del qual emergeix alguna renglera de pedres de l’antiga església, situat en un camp del mas Rondola, recorda l’emplaçament d’aquest temple. Caldria fer-hi excavacions, ja que l’edifici possiblement és romànic. Al costat de l’església hi havia un hospital o casa de vianants, objecte de donacions en els testaments dels segles XIII i XIV.

Església del poble de Ro, a ponent de Sallagosa, de la qual es desconeixen notícies anteriors al 1300, bé que la villa de Ro és esmentada des de l’any 1063. Es tracta d’un edifici totalment renovat al segle XX, on no és fàcil d’endevinar l’edifici romànic anterior que hi havia hagut. Quan la visità A. Salsas al final del segle XIX, l’església tenia damunt la façana occidental un campanar d’espadanya amb dues obertures i la nau era capçada a llevant per un absis semicircular. El titular actual no deu correspondre a l’original.

El lloc d’Espona (Sponda) és consignat des de l’any 875, en què apareix com a afrontació de la vil·la d’Ans o Ancs. Tenia una església dedicada a sant Salvador, que fou confirmada al monestir de Cuixà l’any 968 per la butlla papal de Joan XIII. No se’n coneix cap rastre.

Vedrinyans és un poble situat al sud de Sallagosa. L’indret és esmentat per primera vegada amb la forma Vidinianos, en un document comtal del mes de maig del 1086. És citat com a afrontació d’una donació de tres masos, situats en el terme d’Er, feta pel comte Guillem I de Cerdanya, la seva esposa Sança i el seu fill Guillem, al capítol i al bisbe d’Elna.

És la parròquia del poble homònim, al qual donà nom. L’esment més antic d’aquesta església es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell datat el 819 (document redactat vers la fi del segle X), on apareix amb el nom primitiu de la parròquia, Darnacollecta.

Fou la parròquia del vilatge de Saltèguet, avui despoblat. Encara es conserven les ruïnes d’aquest despoblat prop del quilòmetre 150 de la carretera N-152, a la sortida de la baga de Saltèguet. La parròquia de Saltèguet és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819 però que cal datar vers la segona meitat del segle X.

Lluç és un llogaret situat al nord-est de Santa Llocaia, prop del límit amb Er i Sallagosa, al sud del coll de Lluç. L’església del lloc havia tingut consideració de parròquia fins a la Revolució Francesa. Fou una dependència del monestir de Ripoll. L’any 888, el comte Guifré el Pelós, havent edificat el cenobi de Santa Maria de Ripoll, li donà com a dotació, entre altres béns, la vil·la de Lluç i els seus termes i adjacències. Guifré l’havia comprat a un tal Sesenand, que la tenia gràcies a un precepte reial.

És l’església parroquial del poble homònim, situat al pla de la Perxa. Des de la darreria del segle IX, aquest temple fou possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en l’escriptura de donació que feren, l’any 877, la comtessa Ermessenda, vídua del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, els seus fills, Guifré, Radulf i Miró, i la comtessa Quíxol (muller de Miró).

El llogaret i antic poble de Sant Pere de Sedret és situat al sud-oest del poble d’Iravals. Aquest lloc és esmentat des de molt antic en la documentació, concretament l’any 862, en un judici celebrat a la cort de Salomó, comte de Cerdanya, celebrat a All, pel qual es deia que la villa Settereto havia pertangut, per aprisió, al comte Asnar Galí d’Urgell i Cerdanya; aquest l’havia cedida a la seva filla Ailo que la transmeté al seu nebot Guitiscle, i finalment pervingué a Sunifred I d’Urgell-Cerdanya.

Església parroquial del poble d’Estoll. La parròquia d’Estoll surt juntament amb Queixans a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que porta la data del 819 però que sembla que fou redactat a la segona meitat del segle X. A la fi del segle XII, els homes del vescomte Arnau de Castellbò i els comtes de Foix saquejaren l’església i se n’emportaren tot el que hi trobaren. La parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314. (MD)