Als seus inicis, als segles XI-XII, l’anomenada “universitat” és una mena d’organització dels ensenyaments superiors basada en l’associacionisme de professors i d’estudiants. En l’origen d’aquest procés cal situar les escoles dels monestirs, de les catedrals, dels consells municipals i de les corts reials.

Les relacions de les terres que avui anomenem Catalunya amb la resta del Sacre Imperi Romanogermànic fou intensa al llarg dels segles IX-XI. Els comtes, bisbes i abats acudiren a les diferents capitals imperials com París, Tournai, Reims, Aquisgrà o Maastricht a la recerca de títols i autonomia. Però a mitjan segle X, les relacions amb la monarquia franca s’afebliren i els comtats catalans es veieren obligats a buscar altres relacions amb altres centres de poder.

En el moment de la seva publicació (a València, el 1490, i a Barcelona, el 1497), Tirant lo Blanc, la novel·la de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba, que ha estat considerada una de les primeres novel·les modernes, va tenir un èxit considerable. Ben segur que ja era coneguda d’abans per lectures públiques, ja que la impremta tot just començava.

Itineraris de Tirant lo Blanc

Els estats de la corona de Catalunya-Aragó, incorporats, des dels anys 1479, 1519 i 1580, a imperis confederats cada cop més grans, van mantenir els propis sistemes polítics (les generalitats o, per exemple, el Consell de Cent de Barcelona) fins al període de 1713-14. Seguint la llarga tradició d’unions matrimonials que podien significar federacions o unions de territoris (com ara el casament, el 1137, del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, l’hereva del regne d’Aragó), l’opció matrimonial del 1469 va tenir conseqüències polítiques deu anys més tard.

El seu origen i l’any del naixement són controvertits. La tradició, en part sostinguda per documentació escrita, el fa nascut a Gènova, tesi sovint contestada per altres hipòtesis, entre les quals la d’un possible origen català, avalades també per la documentació corresponent. De molt jove s’embarcà com a agent comercial i, després, com a pilot, i navegà per la Mediterrània.

Les pàtries de Colom

Als segles XIV i XV, les expedicions transoceàniques –de gran èxit– foren empreses per uns navegants que disposaven d’uns bons instruments astronòmics i cartogràfics, fruit de la llarga experiència de la navegació per la Mediterrània i la mar del Nord. Aquests navegants foren aixoplugats pels regnes hispànics de Portugal i de Castella-Aragó.

El primer sistema-món (1499-1522)

La trajectòria de Joan Cabot, i la dels seus fills, presenta molts paral·lelismes amb la de Cristòfor Colom. D’entrada, no se sap ni on ni quin any va néixer, per bé que, per matrimoni, fou ciutadà de Venècia. El seu nom i cognom, com succeïa a l’època amb els grans personatges, es troben documentats amb diverses variants: Giovanni Caboto o Gabotto, John Cabot o Cabott. Sembla que va fer un primer viatge a Amèrica pel seu compte, i que, després, oferí els seus serveis a les corones que poguessin finançar una gran expedició.

La participació catalana en els viatges europeus d’exploració i de reconeixement de l’esfera terrestre iniciats al segle XV fou qualitativament important. I més si es pensa en el pes relatiu de la població catalana en el conjunt d’Europa. En termes generals, els exploradors catalans (de la petita noblesa, com ara Joan Orpí, o jesuïtes com Antoni de Montserrat) tenien formació universitària.

L’Europa Lotaríngia, la franja ampla del continent europeu que s’estén des dels Països Baixos fins a la Toscana, ha estat la zona on s’han configurat els temps moderns. El seu gran dinamisme polític, econòmic i intel·lectual es deu al fet que es trobava entre fronteres: entre el Sacre Imperi Romanogermànic, el ducat de Borgonya i els Països Baixos, Lió, el Delfinat, la Confederació Helvètica, la Savoia, el Milanesat i la República de Venècia.

Al segle XVI hi hagué catalans que participaren, des de l’Església Catòlica, en la construcció de nous instruments pedagògics que encara al segle XXI continuen demostrant eficàcia. En són exemples espectaculars la creació de les dues primeres universitats gestionades per la Companyia de Jesús i l’inici de l’ensenyament primari gratuït que posà en marxa l’orde dels Escolapis.

Universitats jesuïtes