Els primers anys de la quinzena centúria, l’actual església parroquial de l’Assumpció de Traiguera (Baix Maestrat, Castelló) va gaudir de transformacions arquitectòniques significatives i, simultàniament, va enriquir el seu tresor litúrgic, en modernitzar-lo mitjançant les pautes del nou corrent internacional que impregnava les arts plàstiques a les ciutats de Barcelona i València.

Anvers de la creu processional de Sant Nicolau de Cervera. Avui conservada a la residència Mare Janer d’aquesta població, va ser encomanada el 1435 pels confrares de Sant Nicolau a l’argenter ciutadà de Barcelona Bernat Llopard.

©R.Manent

Les notícies

A partir dels documents que F. Martorell (1909) trobà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, se sap del cert que el 1384, per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós, l’escultor, argenter i també arquitecte Pere Moragues treballava a Saragossa en aquesta custòdia “per a reverència i culte dels santíssims corporals del cos de Jesucrist, de l’església de Daroca”. Un cop acabada l’obra, el 21 de febrer de 1386, el rei Pere ordenà pagar a l’artífex 8 910 sous i 10 diners jaquesos.

Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes. Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat.

©Museu Diocesà de Tarragona – J.Farré

Calze conservat al monestir de Vallbona de les Monges. Obrat a Tarragona a la primera meitat del segle XIV, és la manufactura més antiga que coneixem amb marca bipartida TARA/GONA, que apareix a l’anvers de la peanya.

Cedides pel monestir de Vallbona de les Monges

En la seva primera fase de realització, l’actual conjunt d’argent de l’altar major de la seu de Girona, format pel retaule i el seu baldaquí, va ser un projecte sumptuari paral·lel al de renovació de l’antiga catedral romànica mitjançant l’erecció d’un nou temple, d’estructura gòtica, projecte que s’inicià per la capçalera.

Custòdia de la seu de Barcelona (Barcelona, vers 1370-1400), un ostensori turriforme des de fa segles inclosa en un conjunt format pel mateix ostensori, la cadira on descansa i diverses corones i joies que l’acompanyaven fins fa poc i que han estat traslladades al Museu de la Catedral.

©R.Manent

L’abast i els límits de la tradició historiogràfica

Aplanar

Operació que consisteix a martellejar en calent una eina anomenada plana, que es col·loca sobre la superfície de la peça que es vol aplanar.

Calar

Tècnica decorativa que consisteix a fer forats en una planxa de ferro per tal d’aconseguir un dibuix trepanat. Els forats es feien amb un cisell o una serra i es polien amb la llima.

Cargolar