Data: 7 de gener de 1490.
El capítol de la seu de Tortosa i el procurador de Joan Girona, clergue de la cambra apostòlica, d’una banda, i el mestre picapedrer Pere Compte (o Comte), de l’altra banda, estableixen certs pactes per a la represa de les obres de la catedral sota la direcció del mestre esmentat.
Caplletra I de l’inici del Llibre d’Esdres, de la Bíblia francesa de la catedral de Girona (final del segle XIII). Dos mestres treballen reconstruint el Temple de Jerusalem. Un llança la plomada i l’altre desbasta un carreu amb un pic amb un tallant dentat.
Tresor de la Catedral de Girona, ms. 5 - ©R.Manent
L’escala de remuneració era molt àmplia en una obra i variava d’un ofici a l’altre, d’una activitat o d’una obra a l’altra. Els treballadors rebien, en general, la paga el dissabte, per setmana vençuda. En els períodes de poca activitat podia passar que els procuradors paguessin cada deu o quinze dies. La unitat de base era la jornada, amb la mitja jornada com a submúltiple. Només es comptaven les jornades completes, fins i tot en cas de força major. Així, un treballador podia veure com se li treia un sou del salari si la pluja l’havia obligat a interrompre la feina.
Respecte de l’arquitectura romànica precedent, l’època del gòtic va veure el maridatge de la fe i de la ciència i, per tant, una manera molt diferent de fer arquitectura, caracteritzada per l’aparició a França, d’ençà de mitjan segle XII, d’una tecnologia innovadora que va suposar, malgrat tot, un ús continuat dels materials de construcció més tradicionals, llevat de l’aparició de nous ginys al servei de les tasques constructives i de la introducció massiva del vidre de color per al tancament dels grans finestrals.
Data: 27 d’octubre de 1442.
Mossèn Pau Cardona, procurador de l’obra de la Seu Vella, fa relació de les ferramentes que eren del difunt Rotllí Gautier, mestre major de la catedral, i que foren comprades per la fàbrica.
“Còpia del discret mossèn Pau Cardona, procurador de la obra de la seu de Leyda, dels ferraments que la obra a comprat dels béns de mestre Rollí, quòndam, mestre de la obra de la dita seu”.
Divendres, vint-i-set del mes d’octubre de l’any de la nativitat del Senyor mil CCCC XXXX II.
Martiri de sant Llorenç, escena de la predel·la del retaule major de La Seo de Saragossa, obra de Pere Joan, que rebé l’encàrrec de l’arquebisbe Dalmau de Mur el 1434. Pere Joan hi utilitzà l’alabastre de Gelsa (Aragó).
Enciclopèdia Catalana – J.Garrido
Al llarg de quatre segles, del XIII al XVI, mentre a bona part d’Europa es produeix l’inici i la florida de l’arquitectura gòtica i l’obertura al Renaixement, a la Mediterrània occidental i als pobles on s’estén la cultura catalana s’apliquen unes estructures originals que, amb materials i sistemes constructius similars, ofereixen i transmeten una novetat arquitectònica singular.
Interior de la Seu de Manresa, singular temple de tres naus, un projecte del mestre d’obres Berenguer de Montagut (1322), el mateix que traçà, amb Ramon Despuig, l’església de Santa Maria del Mar.
BV – G.Serra
Tramada de les naus de la catedral de Barcelona entre el rerecor i el cimbori. S’hi observen les capelles laterals i la galeria alta, i també, a la part superior de la nau central, el trifori i un òcul.
CB – G.Serra
Data: del 23 de febrer al 15 de desembre de 1386
Els obrers i el capítol de la catedral i el vicari del bisbe de Girona demanen a diversos mestres d’obra la seva opinió sobre la millor manera de continuar la fàbrica de la catedral, amb una nau o bé amb tres. Les consultes van ser convocades perquè alguns mestres van posar en dubte, en una reunió en què hi era present Pere el Cerimoniós, la viabilitat de construir l’església amb una sola nau.