Retaule de Sant Nicolau i Sant Miquel de la Seu de Manresa, la composició estructural del qual ha estat molt alterada, ja que l’original era de cinc carrers. Jaume Cabrera el va pintar per encàrrec de la confraria de Sant Nicolau.
BV – G.Serra
En el decurs del primer període internacional hi ha constància de diversos pintors actius a Manresa i Vic que van tenir un àmbit de treball que anà més enllà dels límits de les actuals comarques del Bages i Osona.
Calvari que formava part d’un retaule d’origen gironí. S’ha atribuït al taller de Lluís Borrassà, però les característiques estilístiques fan pensar que l’autor podria ser Francesc Borrassà.
©IAAH/AM
Fill del pintor de Girona Guillem Borrassà II i nebot valencià de Lluís Borrassà, és a dir, fill del seu cosí Guillem. La producció d’aquest artista és força desconeguda a causa de la desaparició de la majoria de pintura gòtica feta a Girona. Esmentat com a “pictor clarissimus” l’any 1411, pintà, entre altres llocs, per a Girona, Peralada, Sant Feliu de Guíxols i Castelló d’Empúries (vegeu el capítol “Els pintors de l’Empordà” [del primer internacional] en aquest mateix volum).
Victòria de les tropes de Manfredònia per la intercessió de sant Miquel, del retaule de Sant Miquel de Cruïlles.
BG/MAG – Ad’I
Retaule de Sant Andreu, testimoni de l’elevada qualitat de la pintura feta a Perpinyà en el primer internacional.
MMA, Rogers fund, 1906 - ©1983, MMA
Del retaule de pedra a la generalització del retaule pintat
Escena de la dèisi i la resurrecció dels morts del retaule del Salvador d’Albatàrrec.
BL/©MLDC
La mort del pintor de la Seu d’Urgell Arnau Pintor el 1403 devia ser el principal motiu pel qual Jaume Gonçalbo, actiu a Barcelona el 1403, apareix els mesos següents com a pintor de la capital de l’Alt Urgell. Les bones expectatives de futur que devia tenir l’artista en traslladar-se a la que, potser, era la seva vila natal es confirmen pel fet que en aquestes dates es casà amb Constança, filla de Pere de Nabiners i d’Elisenda, amb qui tingué un fill, el pintor Ramon Gonçalbo (vegeu el capítol “Ramon Gonçalbo”, en aquest mateix volum), i dues filles, Constança i Elisenda.