Sant Miquel Arcàngel vencent el drac. Taula principal del retaule de Sant Miquel del Pi (1455-60). La pintura original de l’extrem inferior s’ha perdut.
©Museu Nacional d’Art de Catalunya – J.Calveras, M.Mérida i J.Sagristà
Data: 26 de febrer de 1455.
L’abat Bertran de Samasó contracta amb Jaume Huguet la pintura de la predel·la del retaule major del monestir de Santa Maria de Ripoll. El pintor hi havia de pintar episodis de la Passió i, al revers, en grisalla, Crist amb el calze eucarístic a la mà i profetes de l’Antic Testament.
Crist camí del Calvari, compartiment del retaule de Sant Agustí que la confraria de blanquers de Barcelona encarregà a Jaume Huguet el 1463. Procedeix de l’altar major de l’església del convent de Sant Agustí Vell. Se suposa que havia format part de la predel·la.
Arxiu del Museu Frederic Marès – R. Muro
Data: 29 i 31 de juliol de 1460
Els marmessors de Jaume Vergós I, mort dos dies abans, van fer l’inventari dels béns del pintor que eren a casa seva, al Carrer Ample de Barcelona.
A la ciutat de Saragossa la influència d’artistes catalans va ser notable durant la prelatura de Dalmau de Mur (1431-56), a la iniciativa del qual es deu la realització de nombroses obres d’art amb les quals es van guarnir la catedral de Sant Salvador i altres temples propietat de la mitra saragossana, dutes a terme per artistes de prestigi indiscutible que procedien, en gran part, de Catalunya (Lacarra, 1993).
Taula de la Mare de Déu amb el Nen i àngels procedent de l’església parroquial de Bellcaire d’Urgell (Noguera). Pere Garcia de Benavarri va signar al peu del tron de Maria, en una cartel·la que també incloïa la data, avui esborrada. La seva datació fluctua entre el 1450 i el 1470.
Encara queden moltes incògnites per a resoldre a propòsit de l’anomenada escola de Tarragona de la segona meitat del segle XV, sobretot en el terreny de les atribucions, perquè els pintors locals, eclipsats pels importants obradors barcelonins, són menys coneguts. I encara més quan l’atractiu de la Ciutat Comtal va induir Jaume Huguet a establir-s’hi, com havia fet abans el seu oncle Pere. Un altre conegut artista, Valentí Montoliu, havia partit el 1447 cap a Sant Mateu, al Maestrat, on s’establí amb notable fortuna (vegeu el volum Pintura II de la present col·lecció).
Retaule de la Pietat de la capella homònima (Sant Llorenç de Morunys, Solsonès), abans que fos desmuntat. El mercader Joan Piquer l’encarregà a Francesc Olives el 1480.
col·lecció privada
Visitació de Maria a Elisabet i Dormició. Taules procedents d’un retaule de l’església de Sant Feliu de Vilac (Vall d’Aran), ara al Musèu dera Val d’Aran. S’atribueixen al Mestre de Viella (final del segle XV).
Enciclopèdia Catalana – F.Tur
L’atribució d’un grup de sis o set obres conservades en ambdós costats dels Pirineus, pertanyents als darrers decennis del segle XV, a un sol pintor o bé a dos pintors diferents relacionats és, sens dubte, un dels temes més controvertits que té avui damunt la taula la historiografia artística catalana.