El nom del grup prové del d’un poblet del sud de Suècia, on Boix visqué un temps. El 1968 s’integraren al Grup de Folk, i enregistraren un disc EP amb versions en català de dos temes populars nord-americans, Tota la tristor i El cucut, una cançó de Tom Paxton, És molt tard, i el tema popular gallec cantat en aquesta llengua Por a mar abaixo vai.
Descripció
VOCABULARI GENERAL
Hom ha partit del Diccionari General de Pompeu Fabra, les definicions del qual han passat a l'Enciclopèdia, tret dels casos següents:
1) els adverbis en -ment que no tenen significat diferent del que es deriva de l'adjectiu corresponent:
2) un nombre reduidíssim de mots tècnics que, havent caigut en desuetud, deixaven de tenir tot interès en una obra actual. La grafia del Diccionari General ha estat sempre mantinguda, llevat dels casos següents:
Els romans la consideraren la Britània bàrbara. Era habitada pels pictes i caledonians, pobles bel·licosos, fet que obligà els romans a construir-hi l’anomenat mur d’Adrià.
Fou creat el 2017 per a distingir la millor novel·la publicada l’any anterior, i el primer premi s’atorgà el febrer del 2018. El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes.
És banyada al N i al SW per l’oceà Atlàntic, a l’W per la mar d’Irlanda, al S per la Mànega i a l’E per la mar del Nord.
Fill d’un empresari tèxtil, milità a les joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya. Fou cap d’escamots en els fets d’Octubre del 1934, raó per la qual fou detingut i, posteriorment, alliberat. Juntament amb Josep Maria Batista i Roca formà la columna Pau Claris, creada per la Generalitat el 1936 com a instrument per a imposar autoritat enfront de partits i sindicats. Ocupà el càrrec de secretari del president Lluís Companys i, més tard, fou sotsdirector de la Presó Model de Barcelona. Al final del 1938 s’exilià a París.
Fill del poeta Joan Maragall. Autodidacte, estigué influït per l’impressionisme. Exposà a París, Perpinyà, Ceret —on visqué molts anys— i Barcelona. El 1964 publicà Quaderns autobiogràfics, la traducció catalana d’Histoire d’une âme, els escrits autobiogràfics de Teresa de Lisieux.