La seva obra ignora l’existència de la figuració realista, però la presència humana hi és constant, generalment a base de grups, amb la plasmació esquemàtica de les extremitats, que sorgeixen d’un pla acuradament treballat que facilita la intuïció del volum.
Perfeccionà el circuit dels receptors superheterodins (1914), estudià les modulacions de freqüència de les ones de ràdio (1918) i pot ésser considerat l’inventor del sistema actual de modulació de freqüència (FM).
Estudià al Royal College of Sciences de Londres i a Leipzig amb Adolf Wilhelm Hermann Kolbe. Professor de química al Medical College of Saint Bartholomew's Hospital de Londres. Fou membre de la Royal Society (1876), la qual li atorgà la medalla Davy (1911). Com a investigador treballà sobre terpens i sobre derivats del naftalè. És conegut especialment pels estudis sobre l’ensenyament de la química, en els quals propugnà un mètode heurístic a base de treball de laboratori.
Fou aviador naval en la guerra de Corea, en la qual obtingué diverses condecoracions. Posteriorment es graduà com a enginyer aeronàutic a la Universitat de Purdue l’any 1955. Un any després s’incorporà a la National Advisory Committee for Aeronautics (NACA), embrió de la futura NASA, com a pilot de proves de diversos ginys aeronàutics, entre els quals l’avió coet X-15.
Començà treballant en material portuari. El 1854 introduí grans perfeccionaments en les armes de ferro forjat. Es dedicà a la construcció d’armes i amb el canó que porta el seu nom, de retrocàrrega i ànima ratllada, revolucionà les tècniques d’artilleria. Aplicà amb èxit la força hidràulica al maneig de l’artilleria de marina (1870) i fundà els famosos tallers Elswick. El 1877 rebé el títol de baró Armstrong of Cragside.
Filla i hereva d’Arnau de Caboet (mort el 1170), el qual la deixà sota la protecció del bisbe d’Urgell. Aquest li concertà matrimoni amb Bertran de Tarascó, i la dotà (1180) amb les tres valls, de les quals es reservà la sobirania. Vídua, es tornà a casar amb Arnau, vescomte de Castellbò; mort Bernat, fill del seu primer matrimoni, cedí al vescomte els drets sobre les valls d’Andorra, Caboet i Sant Joan (1199).