Es formà i treballà a Siena amb Pinturicchio, i a Roma —on es traslladà el 1503— amb Rafael (1516-17, frescs de la Capella Ponsetti, església de Santa Maria della Pace), l’estil dels quals imità.
Investigador i professor a Cambridge des del 1940, rebé el premi Nobel de química l’any 1962, juntament amb J.C.Kendrew, pel descobriment de l’estructura tridimensional de l’hemoglobina i de la mioglobina, gràcies al perfeccionament de la tècnica de difracció dels raigs X.
Es destacà com a decorador de cassoni (caixes de núvia), com la de la Història de David (col·l Lloyds, Londres). Proper a F.Lippi i a Fra Angelico, el seu estil, naturalista i pietós, es manifestà també en les seves composicions: Triomf de Petrarca (Gardner Museum, Boston), Sant Cosme i Sant Damià (Musée du Louvre).
Estudià dret, comerç, filosofia i etnologia; però més tard es dedicà a la geografia física i humana. Entre les seves obres escrites es destaquen: Geschichte der Erdkunde (‘Història de la geografia’, 1865), Neue Probleme der vergleichenden Erdkunde (‘Nous problemes de la geografia comparada’, 1870), Physische Erdkunde (‘Geografia física’, 1879).
Fill de Joan Baptista Peset i Vidal i pare del metge i polític Joan Baptista Peset i Aleixandre. Doctor en medicina (1875) i ciències fisicoquímiques (1879), fou professor del laboratori municipal de València, director del judicial de Madrid i catedràtic de terapèutica de la universitat valenciana.
Es doctorà en medicina l’any 1936 i després de la Guerra Civil Espanyola romangué al marge de la vida acadèmica a causa de la situació política i les dificultats travessades per la seva família. Fou especialista en psiquiatria i mantingué una consulta que li permeté una activitat professional compatible amb la seva gran passió per la història de la medicina i de la ciència. Durant la dècada del 1930 es formà en les tècniques del treball experimental al laboratori de toxicologia i medicina legal del seu pare, Joan B.
Estudià a la Universitat de València. Fou pare de Joan B. Peset i Vidal. Es distingí per la seva activitat durant l’epidèmia colèrica del 1833. Liberal, patí persecucions durant el regnat de Ferran VII. Escriví Tratado Medicoquímicofísico de la influencia del aire en la vida del hombre (1834) i Disertación criticomédica de la preferencia que tienen las fórmulas purgativas de Mr. Le Roy (1836), totes dues entorn de sistemes per a guarir el còlera.
Fou pintor oficial de Frederic I de Prússia i del seu fill Frederic el Gran i decorà les residències reials de Charlottenburg, Potsdam i Sans-Souci. Conreà també, amb gran èxit, el retrat; excel·lí en el d’infants: Frederic II i el seu germà Guillem (1714, Charlottenburg), Autoretrat davant el cavallet amb les seves filles (1754, Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín).
Vida i obra
Pertanyent a les anomenades generacions intermèdies del segle XIX, desenvolupà una destacada activitat clínica i una important i plural obra científica i literària.