Ardiaca de la seu d’Aosta, restaurà l’hospital del Gran Sant Bernat, fundat per tal d’atendre els pelegrins a Roma (segle VIII). D'altres fonts assenyalen que Bernat de Menthon visqué entre el 923 i el 1008. Canonitzat el 1681 i nomenat patró dels alpinistes el 1923. La seva festa se celebra el 15 de juny, tot i que en el Martirologi romà és el 28 de maig.
Vida i obra
Autor d’una interessant cançó transmesa en testimoni únic al Cançoner Vega-Aguiló (BC, ms. 7 i 8), copiat al primer terç del segle XV. El poema (Cercats d’uymai, jansiats belha y pros) combina amb gràcia i encert trets temàtics i estilístics propis del gènere trobadoresc del comiat i del maldit, que més tard conrearan, tot i que amb menys elegància, altres poetes catalans abans d’Ausiàs Marc.
Ensenyà teologia a València i a Girona. En les seves predicacions atacà Arnau de Vilanova.
Sobre la seva personalitat hom només sap el que pot deduir-se de les seves obres i de les dades, no sempre segures, que proporciona una breu biografia seva escrita al s XIII pel trobador Hug de Sant Circ.
Dominicà, fou inquisidor de Tolosa de Llenguadoc (1307-24). Perseguí els valdesos i deixà una obra, Practica inquisitionis heretice pravitatis, autèntic “manual de l’inquisidor”. Fou nomenat bisbe de Tui (Galícia) el 1323 i de Lodeva (Llenguadoc) el 1324.
Les seves nou composicions conservades, pertanyents al trobar clus, segueixen la temàtica moralitzadora i satírica de Marcabrú, marcades pel mateix ressentiment social. La poesia amorosa, per contra, és d’una frescor i d’una originalitat notables. Cal destacar el sirventès contra Pere d’Alvèrnia, en el qual l’acusa de vanitós i de poeta fictici.
Fill de Ramon IV, succeí el seu germà Pere Ramon I. Col·laborà en les campanyes de Ramon Berenguer III contra els sarraïns de Lleida i hom creu que morí a la batalla de Corbins l’any 1124. El succeí el seu nebot Arnau Mir I.
És autor de Cosmographia o De mundi universitate sive Megacosmos et Microcosmos, escrita entre 1143 i 1148.
Era fill d’Umbert de Sesagudes. Al concili de Nimes (1096) fou mitjancer entre l’abat de Ripoll i Berenguer, bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona. Celebrà diversos concilis a Girona (1097-1101).