Començà a cantar al cor de l’església i aprengué a tocar la guitarra. Després de passar tres anys en un reformatori per assalt a mà armada, el 1951 començà a cantar i a actuar professionalment en clubs de Saint Louis influït per músics de blues com T-Bone Walker i Elmore James, influència a la qual afegí un dinamisme personal i un gran sentit de l’espectacle.
Debutà al teatre dirigit per André Antoine i, a partir del 1927, s’incorporà al cinema.
Estudià amb Endre Koréh i debutà a Viena el 1950 amb diversos papers petits. Destacà el 1953 com a cantant d’estil mozartià i el mateix any debutà en el Festival de Salzburg, on actuà molt sovint. També cantà òperes del repertori italià, el Wozzeck de Berg, i obres de Strauss i Wagner. Actuà a Nova York, Londres, etc. Es presentà al Liceu de Barcelona el 1954.
Fou autor d’obres diverses d’inspiració romàntica. Destacà, sobretot, en la comèdia en dialecte piemontès Le miserie d’monsù Travet (1863), on creà un tipus de petit empleat que ha esdevingut famós fins als nostres dies.
És autor d’un Repertorium morale (~ 1340), mena d’enciclopèdia medieval. Traduí Tit Livi al francès (1352-56).
Fou professor de zoologia a Bordeus (1858) i ministre d’instrucció pública (1881-82). Nomenat governador general d’Annam i Tonquín el 1886, morí de disenteria aquell mateix any. Els seus estudis sobre la respiració i la influència sobre aquesta de les variacions de pressió són fonamentals per a comprendre la fisiologia a grans altituds.
Filla de Kharibert, rei de París, i d’Ingoberge. En contreure matrimoni amb Etelbert, rei de Kent, fou estipulat que Berta, que era cristiana, podria practicar la seva religió; amb aquest fi anà amb ella a Anglaterra Luidhard, bisbe de Senlis. Així, el regne de Kent fou el primer que acollí els missioners enviats pel papa Gregori I (597).