És autor de la descripció d’un viatge marítim efectuat més enllà de les columnes d’Hèracles, vers l’Europa septentrional. Bé que les notícies sobre la seva obra són escasses i contradictòries (Estrabó, Diodor, Plini, etc.), hom creu que aquest periple en efecte fou acomplert, probablement amb un doble objectiu comercial i científic.

Obra d’un gran valor, les seves descripcions dels fenòmens de les marees, sobre la latitud i sobre el cercle polar àrtic, han estat confirmades pels coneixements actuals.

A Reggio, on visqué, tingué com a mestre Clearc. Autor d’una sèrie d’estàtues atlètiques (d’Astil de Crotona, Eutim de Locres, Protolau de Mantinea, Leontisc de Messina i d’altres vencedors en els jocs olímpics), de les quals hom posseeix les bases firmades. Bé que no ha estat possible d’identificar cap de les seves obres, cal pensar que conreà l’estil sever peloponesi.

Malgrat la incertesa de les notícies que hom en té, sembla que s’establí, procedent de l’Àsia Menor, a Crotona (~530 aC), on fundà una comunitat ascètica centrada en l’estudi de les matemàtiques i activa en els afers polítics de la ciutat, i d’on, ja vell, hagué de fugir a la veïna Metapont arran d’una rebel·lió que hi tingué lloc.

Com a aristòcrata cap del partit de la muntanya que agrupava els pagesos pobres de l’interior de l’Àtica i la gent més humil de la ciutat, s’erigí en tirà d’Atenes l’any 546 aC, després de dos altres intents anteriors (561 i 556 aC). Aconseguí les simpaties de totes les classes socials i afavorí els seus partidaris camperols amb la repartició de les terres dels seus enemics aristòcrates morts o desterrats.

Fill d’Eàcides, rei de l’Epir, fou bandejat del regne, però, amb l’ajuda dels egipcis, reconquerí el tron (297 aC), després d’haver-se alliberat de Neoptòlem. Obtingué nombrosos èxits en la guerra contra els macedonis i amplià enormement els seus dominis, que perdé, en gran part, en la lluita contra Lisímac (282 aC). Intervingué en ajut dels tarentins i dels grecs d’Itàlia en contra de Roma. Passà a Sicília, on derrotà els cartaginesos i, havent tornat a la península, lluità contra els romans en la batalla de Beneventum.

Deixeble i col·laborador de Rafael al Vaticà. Abandonà Roma a causa d’una sèrie de gravats llibertins. Cridat per Frederic Gonzaga, s’establí a Màntua, on obrí un taller (1524-40). Realitzà en aquest període fortificacions i dics.

La seva obra més important és el Palazzo del Te a Màntua, on hom pot veure la introducció d’arcuacions a la façana, preludi d’Andrea Palladio i els manieristes. La decoració interior respon al concepte manierista, amb un tractament grandiloqüent dins l’estil de Miquel Àngel.

Exiliat temporalment a Nèustria, perquè caigué en desgràcia, assumí de nou el càrrec, a la mort de Dagobert (639), durant el regnat de Sigebert II.

Net de Pipí de Landen, fou duc d’Austràsia i, a la mort de Dagobert II (678), dominà tot el regne. Vençut pel neustrià Ebroí (680), reeixí més tard a apoderar-se de Nèustria amb la victòria de Testry (687) sobre Teodoric III i esdevingué majordom únic i veritable senyor d’Austràsia i de Nèustria. Feu replegar els frisons més enllà del Rin i els envià, per evangelitzar-los, Willibrord (695). Designà com a successor el seu net Teodobald.

Fill de Carles Martell i de Rotruda. El seu pare, en morir (741), li deixà el seu càrrec de majordom del palau i Borgonya, Nèustria i Provença, mentre el seu germà Carloman rebia igualment el càrrec de majordom i Austràsia, Suàbia i Turíngia. Fins el 747 compartí el poder amb el seu germà i ambdós lluitaren contra llur germà consanguini Gripó i es repartiren el seu petit domini.