El que cal saber de la malaltia de la membrana hialina

  • La malaltia de la membrana hialina, o síndrome del destret respiratori idiopàtic del nadó, és un trastorn respiratori que es presenta els primers dies després del naixement, principalment en infants prematurs, i que es caracteritza per un col·lapse dels alvèols pulmonars i la formació de membranes a les parets alveolars.
  • És una alteració molt freqüent en nadons prematurs, ja que afecta un de cada deu infants nascuts abans d’hora, i és la primera causa de mortalitat entre aquests nadons.
  • El trastorn és degut a la manca de desenvolupament dels pulmons en el moment del part, generalment deguda al fet que s’ha avançat, o bé a una alteració genètica que retarda la maduració pulmonar. Així, a causa d’una falla de maduració, els pulmons d’aquests nadons no es dilaten de manera adequada després del naixement i el alvèols es col·lapsen, la qual cosa origina una insuficiència respiratòria greu.
  • Actualment, quan es preveu que el naixement es pot produir abans de termini, mitjançant una anàlisi del líquid amniòtic obtingut per una punció abdominal a la gestant es pot determinar si el desenvolupament pulmonar del fetus s’ha completat. Si es comprova que no ha estat acomplert, i que per tant hi ha el risc que pugui patir de la malaltia de les membranes hialines, pot administrar-se a l’embarassada un medicament que estimula la maduració pulmonar fetal.
  • La malaltia de la membrana hialina es manifesta a les poques hores del naixement amb una dificultat respiratòria important. Si l’alteració no fa acte de presència durant els primers dies, fins i tot si el nadó és prematur, es pot preveure que ja no es presentarà.
  • En molts casos, el nadó afectat ha d’ésser traslladat a un centre diferent d’on ha nascut, perquè el tractament ha de realitzar-se necessàriament en alguna unitat de vigilància intensiva neonatal, i només n’hi ha en centres especialitzats.
  • Si no s’hi aplica el tractament adequat, la malaltia pot produir una deficiència d’oxigen capaç de causar lesions cerebrals irreversibles, amb seqüeles neurològiques definitives.
  • L’alteració pot arribar a causar insuficiència respiratòria mortal, però aquesta complicació és cada dia menys freqüent gràcies als moderns mètodes de tractament.
  • Els símptomes de la malaltia se solen agreujar durant els dos o tres primers dies; però si l’infant supera aquesta primera fase, els trastorns remeten progressivament i l’alteració pot resoldre’s al cap d’una setmana.