Talla de localització desconeguda que representa la Mare de Déu amb el Nen.
Arxiu Mas
El Museu Diocesà de Barcelona conserva, amb el núm. 295 de l’inventari, un fragment de moble litúrgic, amb restes de decoració pictòrica, que fa 27 X 59 cm, que hom creu procedent de Boí. Presenta la part superior de la figura d’un sant Cristòfol duent a coll el Nen Jesús, escena que es correspon amb un dels moments més representats de la vida del sant, aquell en què agafa a coll un nen per ajudar-lo a travessar un riu i resulta que és Jesús.
Tot i que l’estat de conservació de la peça és força dolent, hom pot veure sense problemes la meitat superior de la imatge del Nen i mig cap del sant. Ambdós van nimbats i duen una inscripció que els identifica: el primer amb el nom llatí abreujat habitual (IHS) i el segon amb la inscripció grega XPISTOFOR... El Nen beneeix amb la mà esquerra, mentre que amb la dreta sosté el llibre. Del sant només podem apreciar l’extrem superior del bastó que, segons l’episodi, duu per caminar i que floreix mentre creua el riu amb el Nen Jesús a coll. Aquest fet ha estat resolt tot dibuixant una flor de lis força ornamental a l’extrem del pal.
Quant al tipus de moble a què devia correspondre és una incògnita, tot i que hom ha considerat que potser va pertànyer a un baldaquí. També es desconeix si l’escena conservada devia anar acompanyada d’altres episodis. El més probable és que formés part d’una escena central. Per les dimensions del fragment conservat, no sembla fora de lloc pensar que hagués format part d’un revestiment d’altar —potser un frontal—, tot i que la forma que conserva actualment (troncopiramidal) és força diferent.
A Catalunya s’han conservat dos conjunts que inclouen en el seu repertori la mateixa escena relativa a sant Cristòfol. Un és el conjunt mural de Sant Pau de Casserres de Berguedà (conservat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona), que el mostra en un dels pilars laterals; l’altre conjunt és un frontal d’altar dedicat al sant i conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (núm. MAC 4 370 de l’inventari), de procedència desconeguda, però relacionat per J. Ainaud (1973, pàg. 230) amb els laterals de l’altar de Toses (Ripollès) conservats al mateix museu. Ambdues obres són, estilísticament parlant, de caràcter tardà, com la que ara estudiem. Aquest aspecte és refermat per alguns detalls propis de la taula, com ara el tipus de cabell de les figures i el traç de dibuix, i també pel tipus de caràcters de les inscripcions, sobretot de la superior, ja que la del sant és repintada i pràcticament feta de nou. Les línies que defineixen una creu dins el nimb de Jesús també semblen posteriors a la pintura original.
A. Orriols, en l’estudi que fa de la peça (Millenum, 1989, pàg. 192), apunta com a possibles paral·lels formals els frontals que formen l’anomenat “taller de Lleida”, com són els de Betesa, Cardet, Boí Gia o Taüll. Cal assenyalar, però, que hi ha un tret comú en tots aquests conjunts que no trobem en aquesta taula, que és el relleu del fons de la taula elaborat amb estuc o pastillatge, fet que sens dubte condiciona la factura general de l’obra. D’altra banda, és cert que alguns dels trets de la taula recorden alguns d’aquests frontals —els caràcters facials dels personatges recorden els de les figures dels frontals de Cardet i de Gia; el tipus de cabell s’assembla al dels personatges del frontal de Sant Pere de Boí i de Gia—, però també s’acosten en alguns aspectes al frontal d’Orellà.
Tots els conjunts relacionats amb la taula objecte d’aquest estudi són considerats del segle XIII, i alguns d’ells de la segona meitat. Cal recordar que el fragment en qüestió és d’una qualitat força baixa, però per diverses raons no cal situar-lo per sota del darrer quart del segle esmentat.
Bibliografia
Millenum, 1989, pàg. 192.