Imatge d’una Verge que hom creu conservada al Fogg Art Museum de Cambridge (Massachusetts), segons una fotografia del 1907.
Arxiu Mas
D’un suposat conjunt d’un davallament, tal com ja va assenyalar R. Bastardes (1980b, pàg. 125), només ha pervingut la imatge de la Verge conservada al Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard, Cambridge (Massachusetts) des de l’any 1925 (ob. cit., pàg. 126). La imatge va ser trobada, segons consta en una fotografia de l’any 1907, juntament amb altres, a l’església de Santa Maria de Taüll (clixé núm. C-1 300 de l’Arxiu Mas).
En aquesta fotografia apareixen les quatre peces que formen part del davallament de Santa Maria de Taüll, a més d’una Mare de Déu de la Llet que ha estat estudiada en aquest mateix volum. A.K. Porter donava com a probable que aquesta marededeu podia haver format part primitivament d’un grup de davallament provinent de Sant Climent de Taüll (Porter, 1932, pàg. 136).
L’Arxiu Mas posseeix una altra fotografia (clixé núm. C-99 788) de la qual partim per fer el nostre estudi.
És de proporcions més grans que l’altra imatge de la Mare de Déu del davallament de Santa Maria de Taüll. Fa 155 X 40 cm, segons R. Bastardes (1980, pàg. 125).
Vesteix túnica fins als peus, mantell i còfia; la mateixa indumentària que vesteixen les altres talles de Maria pertanyents als diferents davallaments.
El mantell és de tipus casulla, tal com presenten les altres talles de Maria pertanyents als davallaments de procedència catalana, però en el cas de la marededeu del Fogg Art Museum els plecs de la part de davant són verticals i les bocamànigues no estan assenyalades tal com apareix a les marededeus d’Erill, Durro i Santa Maria de Taüll. La còfia no presenta l’anella entrellaçada que duen les marededeus de Durro i d’Erill. En això s’assembla a la procedent de Santa Maria de Taüll.
La túnica presenta un estrenyiment molt pronunciat que comença al final del mantell i es perllonga fins als peus. És un tret que s’observa igualment a les petites talles dels apòstols del possible frontal de Bibils i de manera no tan pronunciada a la talla de sant Joan del davallament d’Erill.
La primera notícia sobre la peça va ser donada pel professor A.K. Porter (1931, vol. II, pàgs. 246-272, i 1932, pàgs. 129-136), el qual, atesa la semblança respecte al tipus de còfia i positura de la mà d’aquesta marededeu amb la representada a l’absis de Santa Maria de Taüll (MNAC/MAC núm. 15 863), la va datar entorn de l’any 1123 (Porter, 1932, pàg. 136).
Amb posterioritat, R. Bastardes (1980b, pàg. 130) va assenyalar per a la peça una datació més tardana, al·legant en el seu estudi una major estilització dels trets i una positura de la mà diferent a la de la resta de les imatges emmarcades al taller d’Erill, on l’autor esmentat la situa igualment.
La datació de la peça estudiada, com la de les altres peces pertanyents als diferents davallaments procedents de la Ribagorça, ha estat i continua estant una qüestió controvertida. Una majoria d’estudiosos articula la seva datació al segle XII; d’altres assenyalen la correspondència de determinats conjunts amb una iconografia lligada al gòtic i els situen en general al segle XIII (Yarza, 1980, pàg. 244, i Catàleg d’escultura i pintura medievals, 1991, pàg. 226). La datació d’alguna de les peces pertanyents als davallaments ribagorçans ja va ser fixada per altres estudiosos al segle XIII (Gudiol i Cunill, 1928, pàg. 6; Duran i Canyameres, 1932, pàgs. 195-197), encara que sense al·lusió a les referències iconogràfiques esmentades de J. Yarza.
Comparteixo l’opinió que aquesta peça no és anterior al segle XIII, tot i que falta una anàlisi més rigorosa sobre les peces de talla provinents de la Ribagorça.
Bibliografia
- Gudiol i Cunill, 1928, pàg. 6
- Porter, 1931, vol. II, pàgs. 246-272, i 1932, pàgs. 129-136
- Duran i Canyameres, 1932, vol. II, pàgs. 195-197
- Schälicke, 1975, pàgs. 48-49
- Bastardes, 1980a, pàg. 44, 1980b, pàgs. 125-131