Berberidàcies. 1 Coralet (Berberis vulgaris); a brot florit, que duu grupets d’espines, corresponents cadascun a una fulla transformada, i fulles funcionals, el·líptiques i dentades (x 0,5); b detall d’una flor, amb pètals i sèpals poc distints i estams dehiscents per finestrelles (x 2); c ramell de fruits madurs, molt vistents i comestibles (x 0,5).
Eugeni Sierra
És una família de les terres temperades boreals i sud-americanes que comprèn unes 600 espècies (vora de mig miler pertanyents al gènere Berberis) arbustives o herbàcies. Les seves flors són vistents, actinomorfes i amb les peces disposades, en grups de dues o tres, en bastants verticils. Com a les lauràcies, els estams s’obren per dues petites finestretes i el gineceu consta d’un sol pistil monocarpel·lar d’ovari súper.
El coralet
L’única espècie que viu al nostre país, el coralet (Berberis vulgaris), és un arbust d’uns 3 m d’alçada i espinós, que fa uns raïms de flors no gaire grosses però vistoses. Cada flor posseeix sis o nou sèpals i sis pètals, tots de color groc encès, sis estams i un pistil. Els estams, quan són madurs, descarreguen sobtadament el pol·len sobre qualsevol insecte que s’aturi damunt seu, atret pel color i pel nèctar de la flor. Aquesta descàrrega es deu al moviment convulsiu que presenten els filaments estaminals quan es toquen. El fruit, com a la majoria de les berberidàcies, és una baia, que madura cap a la fi de l’estiu prenent en general un color vermell brillant que justifica el nom de coralet. La seva polpa és alhora dolça i un xic àcida, i serveix per a preparar un xarop molt refrescant. El coralet creix a tota l’Europa mitjana però, a les nostres contrades, es troba restringit (i representat per la subespècie seroi) a pocs massissos de clima contrastat, com són les muntanyes del Maestrat, els ports de Beseit i el Montsant o, encara més rar i potser introduït, als Pirineus (subespècie típica). A més, com d’altres espècies del gènere, hom el veu plantat als jardins o fent tanques.