Tifàcies. 1 Boga de fulla gran (Typha latifolia): a aspecte general de la planta on s’aprecia que les flors es disposen molt juntes en inflorescències cilíndriques, molt característiques, travessades per l’eix i més o menys separades, la masculina sempre a la part superior; ambdues inflorescències són protegides per una espata caduca (x 0,3); b flor masculina, amb tres estams; les peces del periant són indiferenciades i reduïdes a uns filaments (x 10); c pistil unilocular, estretit a l’àpex i perllongat en un estigma acintat, envoltat per les peces del periant (x 5); d el fruit és un aqueni amb un llarg pedicel i cobert de pèls, per a facilitarne la dispersió (x 5).
Eugeni Sierra
Les bogues o balques (Typha) constitueixen una petita família de grans herbes aquàtiques vivaces, que sempre es desenvolupen formant grans poblacions. Viuen a les aigües poc profundes de llacunes, basses, maresmes i rius de corrent no massa ràpid, formant part dels canyissars i d’altres comunitats afins que voregen els marges de les aigües, i que són indrets de refugi predilecte tant dels ocells aquàtics, com també dels caçadors o dels naturalistes que les observen. La família és estesa per tot el món, però principalment per les zones tropical i temperada. La majoria de les espècies són plantes molt altes, de 2 m o més, amb les tiges robustes, simples i amb la base submergida. Les fulles surten de la part subterrània de la tija, i són molt característiques per llurs limbes, molt llargs, acintats o en forma de làmina d’espasa, i amb un teixit esponjós intern. Des de molt antic s’han utilitzat per a fer cistells, seients de cadires o per a teixir catifes. També s’utilitzen molt com a ornamentals per llurs curioses inflorescències en forma de cigars, que els floristes acostumen a pintar de colors.
Als Països Catalans (i a tota la península Ibèrica) són relativament freqüents dues espècies de boga: la de fulla gran (T. latifolia) i la de fulla estreta (T. angustifolia), ambdues amb les inflorescències cilíndriques i molt allargades, que es formen a l’estiu. La primera té les fulles d’1,5 a 3 cm d’amplada i les dues inflorescències, masculina i femenina, es fan molt juntes, tocant-se. En canvi, la boga de fulles estretes les té d’1 cm o poc més d’amplada, i les inflorescències queden separades per un espai que oscil·la entre 2 i 6 cm. Totes dues espècies surten barrejades amb el canyís, o més freqüentment, constitueixen poblacions pures o barrejades amb la jonça d’estany, en una faixa interna dels canyissars, on l’aigua és més profunda.