La vila de Pallejà és esmentada el 910 i l’església de Santa Eulàlia ho és el 965, al testament del comte Miró de Barcelona, el qual, amb les altres esglésies del terme del castell de Cervelló, la donà a la seu de Barcelona. É; s documentada com a parròquia el 1179, bé que ho devia ser des de l’origen. El 1369 Guillem d’Alomar, ciutadà de Barcelona i senyor de Pallejà, féu un llegat de 120 lliures per a l’obra d’un retaule pera l’església i un de 150 pera un frontal de seda per a l’altar de Santa Maria. El 1430 el senyor de Pallejà, Ramon Albert de Torrelles, deixà a l’església 20 lliures per a obres i 5 sous per a cadascun dels altars. Un nou temple va ser erigit entre el 1832 i el 1862. El 1883 l’església vella, molt modesta i antiga, s’usava com a celler. Ara no en queda cap rastre.