El poble de Lançac és situat a la dreta de la ribera del Boissar o Rec Grand, sota el gran roc de Lançac. La primera menció documental del lloc i de la seva església data de l’any 1017 en l’acta d’institució i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, creat a instàncies del comte Bernat I Tallaferro; segons indica el mencionat document, una part de la dotació la formaven la villa Olonzach conjuntament amb l’ecclesia Sancti Justi. Poc temps després, en el testament del mencionat comte de Besalú, datat l’any 1020, s’indica que deixava “la seva filla Adelaida, amb l’alou de Lançac”, al monestir de Sant Pau de Fenolhet, amb l’excepció de l’església parroquial, que havia de continuar sota la dependència del bisbat de Besalú. Quan aquest fou suprimit el mateix any 1020, el temple de Sant Just de Lançac passà a formar part de l’ardiaconat de Fenolhet I depengué per tant de la diòcesi de Narbona i —des del 1318— del bisbat d’Alet.
Tot i el seu origen romànic, en l’actualitat no conserva vestigis de la primitiva construcció.