Sant Laurènç de Puèg-laurènç

L’església parroquial de Sant Laurènç és una mica apartada, vers el S, del nucli principal del poble de Puèg-laurènç, al SE del turó del castell. Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà, per donació del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú. Ja era de Cuixà l’any 958, en què en un precepte el rei Lotari confirmà les possessions de l’abadia. La subjecció a aquest monestir del Conflent es referma en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Cuixà l’any 1011 a precs de l’abat Oliba. La parròquia de Puèg-laurènç depengué de Cuixà fins a la fi de l’antic règim, malgrat la separació política que representà el tractat de Corbeil del 1258. En l’actualitat, l’església és un edifici gòtic tardà, de nau única amb capçalera semicircular, construït segurament al segle XVI.