El poble de Rasquera és situat damunt un dels contraforts septentrionals de la serra de Cardó. El lloc i el castell de Rasquera, avui desaparegut, foren conquerits als musulmans poc després de la conquesta de Tortosa l’any 1148. La primera menció documental que es coneix d’aquesta fortalesa data de l’any 1153, quan el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona concedí als templers el castell de Miravet amb tots els altres castells i viles que hi havia dins el seu terme; consta, segons aquesta escriptura, que el castell de Resquera era un dels que es trobava inclòs dins el terme territorial de Miravet, i per tant, a partir d’aquest moment, passà a formar part de les possessions dels templers.
Aquesta donació inicial fou confirmada el 1171 pel rei Alfons I, el qual donà “de iure hereditario” a l’orde del Temple la vila i el castell de Rasquera. La colonització de l’indret anà a càrrec dels templers, senyors del lloc, els quals, com ja indicava J.M. Font i Rius, degueren atorgara Rasquera una carta de poblament posterior al 1171. La hipòtesi d’aquest autor fou confirmada fa alguns anys —notifica J. Fuguet—, en ser trobada a l’Arxiu Municipal de la població una còpia autentificada de la carta de poblament original atorgada el 1206.
La vila i el castell de Rasquera formaren part de la comanda templera de Miravet fins el 1317, any en què amb l’extinció de l’orde del Temple passaren a formar part de les possessions dels hospitalers. Rasquera pertangué a la vegueria de Tortosa fins el 1716 i des d’aleshores fins al 1833, al corregiment d’aquesta ciutat.