Situació
Vista aèria d’aquesta fortificació, del segle XIII, restaurada fa pocs anys.
ECSA - J. Todó
Aquesta fortificació és situada al cim d’un petit turó, a la riba dreta de l’Ebre, a poc més de 3 km d’Amposta. Davant seu, a l’altra banda del riu, hi ha el castell o torre de Campredó.
Mapa: 32-20 (522). Situació: 31TBF943132.
Des d’Amposta, hem de seguir la carretera que passa per la vora del canal de la Dreta de l’Ebre i va cap a Vinallop i Tortosa. La fortificació és al costat de la carretera. (VAB-MVP-JBM)
Història
El nom de la Carrova apareix documentat per primer cop l’any 1150 en el document de donació del castell d’Amposta als hospitalers, on s’esmenta la font d’Alcharrova. Es pensa que la fortificació actual fou bastida al segle XIII, tot i que sembla força versemblant que anteriorment hi hagués en aquest indret una torre de vigilància àrab. El 1313 es feu una transacció de la torre, el molí i les terres entre els llavors propietaris Bernat i Guillem de Fonollar i Arnau de Ponts. En aquest document es diu que abans, cap al 1280, un tal Bernat Raimon havia posseït la torre i les terres en usdefruit. Des del 1325 i fins al segle XV coneixem diversos propietaris de la torre: Francesca de Pollaguer (1325), Domènec Miralles (1410) i Bernat i Pere Miralles (1428). D’aquests últims adquirí l’heretat F. Bernat Llorenç, abat de Benifassà, i així passà a formar part dels dominis de l’esmentat monestir pels volts del 1443. Els frares de Benifassà conservaren l’explotació i el domini de la Carrova fins al segle XIX, moment en què la torre i les terres passaren a mans del marquès de Santa Maria amb motiu de la desamortització.
Durant tots els anys de domini de Benifassà, la Carrova fou una explotació agrícola preuada pel convent ja que li proporcionava bones rendes. A més, la torre, en realitat una casa forta, servia de residència temporal per als frares.
Hi ha documentades tota una sèrie de refaccions de l’edifici: l’any 1562 es va obrir una porta a la planta baixa; el 1592 s’hi adossà exteriorment un paller; i entre els anys 1729 i 1733 es compartimentà l’espai per crear habitacions, es feu un cel ras i es col·locà un petit altar. (VAB-MVP)
Casa
Detall de la façana sud, amb una finestra geminada que té un capitell decorat.
ECSA - J. Colomé
L’anomenada Torre de la Carrova, d’acord amb les seves característiques, és en realitat una casa forta o un castell. Té una planta rectangular (fa 11,85 m d’ample per 15 m de llarg) i és construïda directament sobre la roca. La seva alçada és d’uns 19 m, repartida entre una planta baixa, dos pisos i una terrassa superior. Ha estat restaurada recentment.
A la planta baixa, originàriament no hi devia haver cap mena d’obertura. Les obertures són a la segona i a la tercera planta. En aquesta planta baixa el mur té un gruix notable, 3 m, cosa que fa que l’espai interior de la fortificació sigui força reduït. La coberta d’aquesta planta és una volta lleugerament apuntada; el seu aparell no es diferencia del del mur. Hi havia una trapa que permetia de comunicar aquest espai cec inferior amb la planta principal, abans de la construcció en època moderna de les escales d’obra i de la porta inferior.
A la façana est de la segona planta, a la banda meridional, hi ha la porta d’accés original. Aquesta porta és acabada amb un arc de mig punt dovellat; per damunt d’aquest arc, fet amb uns carreus més treballats, hi ha un nou arc de descàrrega, fet amb les mateixes pedres del mur.
En aquest pis principal veiem també dues espitlleres en aquesta façana est, tres a les façanes nord i sud i quatre a la façana de ponent. Abans de la restauració, algunes d’aquestes espitlleres eren tapiades i d’altres havien estat convertides en finestres. El sostre que cobria modernament aquesta planta era fet amb un trespol de bigues i revoltons.
Al segon pis hi ha dues finestres coronelles, geminades, al mig dels costats curts, al sud i al nord. Tenen una petita columna amb un capitell treballat, que fa de recolzament central, i una base. El capitell és decorat en relleu, d’una manera molt esquemàtica, amb fulles d’acant a la part inferior i amb altres perfils desdibuixats que podrien representar bustos humans. L’espai central del capitell és ocupat per una roseta d’inspiració oriental. Un àbac prismàtic separa el capitell de la dovella d’arrencada.
Aquest segon pis, en un primer moment havia estat cobert per una volta lleugerament apuntada, feta amb uns carreus semblants als de la resta del mur.
Per damunt del segon pis hi ha la terrassa. Els seus murs perimetrals, amb espitlleres, merlets, uns forats o traus i amb uns curiosos matacans, degueren ser afegits en un segon moment. En cada façana hi ha un matacà o barbacana volada al mig i un altre en cadascun dels angles. Aquests matacans tenen la forma de mitja cúpula, acabada a l’exterior amb uns arquets que descansen sobre uns permòdols o cartel·les de pedra encastats al mur de l’edifici. Una obertura semicircular feta a la paret permetia d’accedir a aquests matacans. Per damunt d’aquest nivell, encara més tardanament, s’hi afegiren els merlets.
Els murs són fets amb carreus de pedra calcària, de mida mitjana i força quadrats (23 × 29 cm), col·locats en filades horitzontals. Els angles són fets amb pedres molt ben escairades i de mida més gran. Com hem dit, des de sota dels matacans hi ha un canvi d’aparell constructiu.
Tipològicament aquesta Torre de la Carrova ha de ser considerada una casa forta, una força. No sols tenia la funció de torre de guaita, segurament amb relació amb el pas per l’Ebre, sinó que també tenia la funció de residència del senyor del lloc. Hi havia una sala i unes cambres, a més d’un rebost, situat al nivell inferior. Podem datar aquesta construcció, d’acord amb les seves característiques constructives, al segle XIII. Els metres de mur superiors, amb els matacans, ara acuradament restaurats, foren fets en un moment posterior. (VAB-MVP-JBM)
Bibliografia
- Esteve, 1956, 1
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 617-619
- Miravall-Alavedra, 1980, pàgs. 45-46
- Villalbí, 1993b
- Almuni, Bonet, Curto, 1995, pàgs. 123-138.