Situació
Mur del sector oriental, on es veu el basament fet amb pedres i les diferents tapiades.
ECSA - J. Bolòs
Les restes de la fortificació anomenada el Castellet de Banyoles són situades a l’extrem sud-oest del clos del vilatge ibèric de Banyoles. És a la punta d’un serrat que arriba fins al damunt de la riba esquerra del riu Ebre. Hi havia una bona relació visual amb els castells de Miravet i de Móra.
Mapa: 32-18 (471). Situació: 31TCF038484.
Si seguim la carretera nova que va de Tivissa cap a Móra d’Ebre (C-233), a uns 4 km de la primera població, en un petit revolt, surt a mà esquerra un camí que, planerament, ens porta, en 3 km, fins al clos enreixat del jaciment ibèric. (JBM)
Història
El lloc de Banyoles és documentat des de l’any 1153, quan el caput de Bannoles consta com una de les afrontacions del gran terme del castell de Miravet. Formà part, en un primer moment, del terme del castell de Tivissa. Banyoles fou comprat per la ciutat de Barcelona a l’inici del segle XV amb la idea de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment del blat que venia d’Aragó i de les planes del Segre (RMAE)
Castell
Planta de la fortificació, amb la torre envoltada per un recinte poligonal, a escala 1:400.
J. Bolòs
Aquesta fortificació era formada per una torre de planta gairebé quadrada i per un recinte. A l’est del recinte hi havia un vall, amb una amplada de 3,5 m i una profunditat d’almenys 3 m, actualment reomplert en part.
La construcció central, potser una torre, amb una planta quasi quadrada, fa a l’interior uns 3,7 m de costat. El gruix de les seves parets és de 70 cm. La base és feta amb pedres, per damunt de les quals, a la banda est, es conserva un mur fet de tàpia, amb una alçada de poc més d’un bloc de tàpia o tapiada. Sembla que hi havia unes espitlleres. El sector més ben conservat és l’oriental.
A uns 2,7 m cap a l’est d’aquesta construcció central hi ha un mur fet d’una manera semblant, orientat de S a N. Té una longitud total d’uns 18,5 m: en manquen alguns fragments. Del mur sud d’aquest recinte només se'n conserven uns 3 m. De la muralla nord, orientada cap al SW, en resta només un petit fragment del fonament de pedra. Tot el tram de paret oriental, que devia seguir l’espadat, ara no existeix; potser ha caigut rost avall, en ensulsiar-se'n la base.
El mur del sector oriental d’aquest recinte es fonamenta sobre la roca i sobre un muret, que té una alçada d’uns 70 cm i que és bastit amb pedres irregulars i planes, col·locades en filades. Per damunt d’aquest mur de fonamentació, en algun indret hi arriba a haver 5 tapiades o blocs de tàpia, amb una alçada de 90 a 110 cm cadascuna. El gruix d’aquesta paret oscil·la entre els 70 i els 80 cm. La tàpia era coberta al damunt, a les cares externes, amb un arrebossat.
La datació d’aquesta construcció medieval és difícil. Podríem datar-la en època andalusina, com, per exemple, l’edifici central del castell d’Ulldecona. És, però, molt més probable que calgui datar-la en un moment posterior a la conquesta feudal, bé que no necessàriament fora de l’època estudiada.
D'altra banda, cal pensar que, tot i que a ara no sigui gaire evident, segurament, quan es va construir aquest castell, a Banyoles, al mig de la fortificació hi havia una torre central, amb almenys una planta superior. Així mateix, i això és més evident, al seu voltant, s'alçava un recinte, amb una alçada mínima de 6 m. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 507